L es il·lusions
ja no s’adormen
al bressol
tenen insomni
amb mi.
El cafè desvetlla
l’alba, les
primeres llums,
les primeres escombrades,
la llum a poc a poc
s’il·lumina de vida.
Les gavines es
pentinen, les barques
a la cruïlla de
tornar i marxar.
El poema ja
s’ha rentat la cara.
Ara resta net
i desvetllat.
Les flors es treuen
la camisa de dormir.
Llevat ja amb
dos peus a terra
i l’aire a la cara
sento que sóc
vida de vida...
onatge
Per a mi no hi ha res millor que quan es desperta el dia i la seva llum m'ajuda a despertar-me. Quan les il-lusions no volen dormir, ens ajuden a mantenir-nos desperts i a albirar molts horitzonts.
ResponEliminaHola Pilar, i posar els dos peus a terra amb els deu dits...
ResponEliminaDes del far bona nit.
onatge