diumenge, 14 de novembre del 2010

Sento que sóc...










L es il·lusions
ja no s’adormen
al bressol
tenen insomni
amb mi.

El cafè desvetlla
l’alba, les
primeres llums,
les primeres escombrades,
la llum a poc a poc
s’il
·lumina de vida.

Les gavines es
pentinen, les barques
a la cruïlla de
tornar i marxar.

El poema ja
s’ha rentat la cara.
Ara resta net
i desvetllat.

Les flors es treuen
la camisa de dormir.
Llevat ja amb
dos peus a terra
i l’aire a la cara
sento que sóc
vida de vida...


onatge

2 comentaris:

  1. Per a mi no hi ha res millor que quan es desperta el dia i la seva llum m'ajuda a despertar-me. Quan les il-lusions no volen dormir, ens ajuden a mantenir-nos desperts i a albirar molts horitzonts.

    ResponElimina
  2. Hola Pilar, i posar els dos peus a terra amb els deu dits...

    Des del far bona nit.
    onatge

    ResponElimina