Del pany de l’amor
fa temps que n’he
perdut al clau.
No vull trucar a cap porta,
m’estimo més somiar.
Després d’anys
avui en tu he trobat
la meva clau per estimar
i obrir la porta de l’amor.
Per un estrany ofici
sense obrers
hem anat teixint
carícies d’amor.
Teixim els nostres cossos
l’un dins de l’altre.
Si de la seda que engendrem
se’n fa fil, serà un fil de vida.
Teixim els pas
de la nostra existència
mentre ens estimem.
No farem cap llençol
que ens tapi el cos
si ens mirem amb ulls d’amor.
No dormis la nit
si el desig pateix insomni.
Cap rellotge no desperta amor.
Jo t’estimo sense hora.
L’amor és amo del temps.
Cap hora no compta
minuts d’amor.
Avui tu i jo
teixim amor.
onatge
Teixim-lo!
ResponEliminaPreciós, onatge!
Molt maco!
ResponEliminaTeixir, sense que s'escapi cap punt, imitant les aranyes, que tot ho atrapen en la seda dels seus teixits.
ResponEliminaOnatge,
ResponEliminaQuin teixit més amorós el que sortirà de les teves mans i del teu cor!
Enhorabona per les teves composicions. Petonets.
Molt ben teixit!
ResponEliminaUna abraçada.
Una declaració plena de sensualitat!
ResponElimina