Ens ha florit
l’amor per la tardor
i només tenim fulles de tu i de mi.
L’arbre de l’amor ja té arrels fora de nosaltres dos.
El riu empeny la roda que no tothom té.
Matins de primera hora, amors de segona besada.
Mai no és temps de llibertat.
Hi ha un temps en que tothom té fred.
Només l’amor pot revifar la brasa
o encendre noves flames.
Com els arbres perden les seves fulles
jo he perdut el teu fruit madur i compartit.
I com més temps passa, les arrels
més em fan tremolar, tot és massa present.
Encara no he fet foguera, i els
records no se’ls enduu el vent.
Fred de vida, vida de fred.
La taula buida i el cafè fred.
Bandera d’amor
sense pàtria.
onatge
La tardor és un temps d'amor i d'enyor, de gaudir del primer i de sentir la mossegada del segon. Un bon temps per a la reflexió interior, per als records. No em queda gaire clar si en el poema et refereixes a que us ha florit l'amor pel temps tardorenc o si és que a la tardor us ha florit l'amor, però s'en poden treure diverses interpretacions, i totes positives.
ResponEliminaBon temps de tardor i una abraçada!
Hola Galionar, ja saps que m'agrada escriure d'una manera que tot es pot interpretar de moltes manes com tu molt bé dius, i no seré jo qui desgrani la metàfora...
ResponEliminaDes del far una abraçada de tardor.
onatge