dijous, 11 de novembre del 2010

Bandera d'amor sense pàtria...


Ens ha florit

l’amor per la tardor

i només tenim fulles de tu i de mi.

L’arbre de l’amor ja té arrels fora de nosaltres dos.

El riu empeny la roda que no tothom té.

Matins de primera hora, amors de segona besada.

Mai no és temps de llibertat.

Hi ha un temps en que tothom té fred.

Només l’amor pot revifar la brasa

o encendre noves flames.

Com els arbres perden les seves fulles

jo he perdut el teu fruit madur i compartit.

I com més temps passa, les arrels

més em fan tremolar, tot és massa present.

Encara no he fet foguera, i els

records no se’ls enduu el vent.

Fred de vida, vida de fred.

La taula buida i el cafè fred.

Bandera d’amor

sense pàtria.


onatge

2 comentaris:

  1. La tardor és un temps d'amor i d'enyor, de gaudir del primer i de sentir la mossegada del segon. Un bon temps per a la reflexió interior, per als records. No em queda gaire clar si en el poema et refereixes a que us ha florit l'amor pel temps tardorenc o si és que a la tardor us ha florit l'amor, però s'en poden treure diverses interpretacions, i totes positives.
    Bon temps de tardor i una abraçada!

    ResponElimina
  2. Hola Galionar, ja saps que m'agrada escriure d'una manera que tot es pot interpretar de moltes manes com tu molt bé dius, i no seré jo qui desgrani la metàfora...

    Des del far una abraçada de tardor.
    onatge

    ResponElimina