Inspirat en l'Obra de la Montserrat Gudiol. Maridatge de l'amiga M Antònia Mora.
onatge
divendres, 25 de maig del 2018
INSPIRACIÓ...
Inspirat en l'Obra de la Montserrat Gudiol. Maridatge de l'amiga M Antònia Mora.
onatge
dijous, 24 de maig del 2018
AMOR on ets...?
De vegades fred
i solitud
fan l’amor, i amb la
tristesa són un trio.
La mirada perd la llum,
i tot és un cel de tempesta.
L’amor és una flor de
pètals filosòfics, una mar
d’onatges, el concert de
blanques i negres,
llàgrimes i somriures,
estels que ens prenyen
de llum, el foc que
no fa cendres, és el calze
que ens empeny a
combregar i VIURE!
Fred i solitud
orgasme de realitat.
Amor on ets...?
onatge
dissabte, 5 de maig del 2018
Si ets Mare...
Parir, no es ser Mare. Ser-ho, és un bressol de sentiments, estimar sense
demanar res a canvi.
“Qui té Mare gran boca bada” Diu la
dita. Hi ha una manera de ser Mare per a cada Dona que vol ser-ho... Estimar és
acompanyar a caminar, no a dir quin camí s’ha de seguir.
L’amor de Mare és únic, no té
sinònim. Qui no estima a la Mare no sabrà estimar a ningú, d’Ella ens ve la
Vida i tot un temps de criança.
El sentiment de ser Mare no es pot
comprar. El millor regal és la moixaina al cor, l’abraçada en vida, plorar
davant del taüt o les cendres, no arribarà a l’ànima de la Mare.
Massa sovint hi ha qui oblida de qui
ha nascut. Les coses per “un dia”, no m’agraden, el tresor és la convivència de
cada dia, el cordó umbilical, que encara que es talli, queda la unió,
l’abraçada sense promeses ni condicions.
Si tens MARE, estima-la, si guardes el seu Record, estima’l!
onatge
dissabte, 21 d’abril del 2018
La meva rosa per TU...
Les roses grogues ens il·luminen el camí, les espines llauren la perversitat de qui ens posa roques al pas.
Les roses grogues són la flama del far de la
llibertat.
Sant Jordi fa temps que no esmola l’espasa, i
ens han anat creixent les MALES HERBES amb arrels de maldat.
Posem roses grogues als llavis dels que no
parlen, posem-ne també als ulls dels que no volen veure.
No sé si sant Jordi està a l’atur o escalfant
la butaca d’una ambaixada...
Una gran llum de roses grogues per il·luminar
la cara dels que no tenen vergonya. Grogues també perquè siguin el Sol que
desvetlli els cors, i la Lluna com una cançó que ens canti a l’ànima.
Què seria la Vida sense roses, tal vegada les
espines quan ens fereixen ens fan saber que estem vius, que hem de Viure!
La meva
Rosa per Tu...
Sant Jordi 2018
onatge
dimecres, 18 d’abril del 2018
CONCERT DE SENSIBILITATS
Beso la teva ànima
amb llavis de silenci.
Tota Tu et fas carícia.
Jo sóc el brodat
de cicatrius en
almívar de Lluna.
Orgasme de solitud.
Sembrat de passions.
Concert de sensibilitats.
onatge
dijous, 8 de març del 2018
UN DIA, UN DIA, UN DIA?
UN DIA,
UN DIA, UN DIA?
És com el diuen
diuen diuen...
La Dona no vol ni perdó ni tolerància. La Dona
demana i exigeix RESPECTE i IGUALTAT.
Respecte de Persona a Persona.
Respecte per la VIDA.
Respecte pel seu cos i la seva intimitat.
Cal EDUCAR
a tothom que pot esdevenir un gran Monstre.
Centenars de Dones Violades i Assassinades.
Una de sola ja seria massa. L’assassinat i violació d’una Dona sembla que
s’assumeixi, no diré com un fet normal però sí inevitable. I no es veritat. És
evitable educant el monstre interior de l’home.
El cine, la literatura, la publicitat encara
avui posen al taulell i a l’aparador del món, el cos de la Dona com una
mercaderia més...
Dones Assassinades i totes les que viuen
morint en silenci. El silenci de les parets de la llar, que esdevenen presó.
El silenci de la família per por del “que
diran...”. I el botxí segueix abocant sal i vinagre a la ferida. Sovint el
botxí té una dalla psicològica ben esmolada i dissimulada als ulls de la
societat, però va decapitant cor i ànima.
NO a posar ara una galta i després l’altra a
les urpes del botxí. Cal sortir de la “llar de la tortura” i cridar, trobar la
comprensió amiga, per no deixar que el botxí vagi assassinant mentre es creu
gran.
Sovint el botxí mal tractador, només és un covard
acovardit, que no distingeix que “maltractar i torturar” no és estimar.
ESTIMAR NO
TÉ SINÒNIM!
Que el vuit de març esdevingui un dia de
celebració i alegria com cada dia de l’any i no de reivindicació i/o
recordatori de les Dones ASSASSINADES.
Si has nascut DONA no et cal demanar permís ni
perdó. Ets una PERSONA. Mestressa del teu cos cor i ànima.
Una abraçada
sense pressa...
Març 2018
onatge
diumenge, 19 de novembre del 2017
CONCERT DE VIDA
Dibuixes l’horitzó,
prenyes el cel de llum,
en la proximitat
més propera, tot
és caliu, em recites
per tot el cos, fins
que em sembres a l’ànima...
Ets l’onatge que
sempre em fa
navegar a Tu.
La teva mirada
sempre és jardí
de sentiments,
emocions sense miopia.
A quatre mans
som simfonia.
Concert de Vida.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
