Parir, no es ser Mare. Ser-ho, és un bressol de sentiments, estimar sense
demanar res a canvi.
“Qui té Mare gran boca bada” Diu la
dita. Hi ha una manera de ser Mare per a cada Dona que vol ser-ho... Estimar és
acompanyar a caminar, no a dir quin camí s’ha de seguir.
L’amor de Mare és únic, no té
sinònim. Qui no estima a la Mare no sabrà estimar a ningú, d’Ella ens ve la
Vida i tot un temps de criança.
El sentiment de ser Mare no es pot
comprar. El millor regal és la moixaina al cor, l’abraçada en vida, plorar
davant del taüt o les cendres, no arribarà a l’ànima de la Mare.
Massa sovint hi ha qui oblida de qui
ha nascut. Les coses per “un dia”, no m’agraden, el tresor és la convivència de
cada dia, el cordó umbilical, que encara que es talli, queda la unió,
l’abraçada sense promeses ni condicions.
Si tens MARE, estima-la, si guardes el seu Record, estima’l!
onatge
Estic agraït a la vida. La meva mare té 89 anys i em cuida, la cuido, ens cuidem.
ResponEliminaCada dia hauria de ser el dia de la mare...Jo vaig poder-ne gaudir, 90 anys!
ResponEliminaHola Xavier! Benvingut el teu comentari. Gràcies!
ResponEliminaonatge
Benvolguda M Roser!
ResponEliminaGràcies per la teva amistat.
onatge
Ay les mares que encara que ja no hi siguin sempre son amb nosaltres... Perque si no aquest ay mare meva que tenim en boca. Precios cant el teu Carles..
ResponElimina