De vegades fred
i solitud
fan l’amor, i amb la
tristesa són un trio.
La mirada perd la llum,
i tot és un cel de tempesta.
L’amor és una flor de
pètals filosòfics, una mar
d’onatges, el concert de
blanques i negres,
llàgrimes i somriures,
estels que ens prenyen
de llum, el foc que
no fa cendres, és el calze
que ens empeny a
combregar i VIURE!
Fred i solitud
orgasme de realitat.
Amor on ets...?
onatge
Buscant l'amor, a vegades el trobem, perquè ens surt de dins.
ResponSuprimeixArriba endins la teva pregunta: amor, on ets...?
Commou i ens transporta als moments de solitud i tristesa que quasi tots hem viscut, alguna vegada.
Benvolguda Carme!
ResponSuprimeixGràcies per la teva amistat.
onatge