UN DIA, UN DIA, UN DIA?

UN DIA, UN DIA, UN DIA?

És com el diuen diuen diuen...

La Dona no vol ni perdó ni tolerància. La Dona demana i exigeix RESPECTE i IGUALTAT.

Respecte de Persona a Persona.

Respecte per la VIDA.

Respecte pel seu cos i la seva intimitat.

Cal EDUCAR a tothom que pot esdevenir un gran Monstre.

Centenars de Dones Violades i Assassinades. Una de sola ja seria massa. L’assassinat i violació d’una Dona sembla que s’assumeixi, no diré com un fet normal però sí inevitable. I no es veritat. És evitable educant el monstre interior de l’home.

El cine, la literatura, la publicitat encara avui posen al taulell i a l’aparador del món, el cos de la Dona com una mercaderia més...

Dones Assassinades i totes les que viuen morint en silenci. El silenci de les parets de la llar, que esdevenen presó.

El silenci de la família per por del “que diran...”. I el botxí segueix abocant sal i vinagre a la ferida. Sovint el botxí té una dalla psicològica ben esmolada i dissimulada als ulls de la societat, però va decapitant cor i ànima.

NO a posar ara una galta i després l’altra a les urpes del botxí. Cal sortir de la “llar de la tortura” i cridar, trobar la comprensió amiga, per no deixar que el botxí vagi assassinant mentre es creu gran.

Sovint el botxí mal tractador, només és un covard acovardit, que no distingeix que “maltractar i torturar” no és estimar.

ESTIMAR NO TÉ SINÒNIM!

Que el vuit de març esdevingui un dia de celebració i alegria com cada dia de l’any i no de reivindicació i/o recordatori de les Dones ASSASSINADES.

Si has nascut DONA no et cal demanar permís ni perdó. Ets una PERSONA. Mestressa del teu cos cor i  ànima.

Una abraçada sense pressa...

Març 2018

onatge