Dibuixes l’horitzó,
prenyes el cel de llum,
en la proximitat
més propera, tot
és caliu, em recites
per tot el cos, fins
que em sembres a l’ànima...
Ets l’onatge que
sempre em fa
navegar a Tu.
La teva mirada
sempre és jardí
de sentiments,
emocions sense miopia.
A quatre mans
som simfonia.
Concert de Vida.
Aquests vespres de tardor, en què el fred convida al recolliment i la nostàlgia, m'ha estat grat retornar a aquest espai on fa anys havia gaudit de bona poesia i bons records. Visible o invisible, que no manqui mai la poesia ni la remor de la seva música!
ResponEliminaUna preciosa simfonia aquesta que és compartida...Que aquest caliu no s'apagui mai!!!
ResponEliminaBon vespre.