divendres, 21 de març del 2014
diumenge, 2 de març del 2014
SÓC NASCUT DE TU DONA!
(Ja sabeu que no m’agraden les coses per “un dia”. És per això que no espero el dia 8 de març per publicar el meu recolzament a tu Dona!)
Massa sovint és un maridatge de mort,
d’esclavitud, de violació de vida, assassinat i/o esclavatge de la llibertat.
La mediocritat i la covardia mental
acaben sen una eina esmolada que mata i assassina, assassina i mata!
Criatures orfes de Mare. I Dones-Mares-Persones a la tomba. La
monstruositat contra la Natura, contra la vida.
La millor prevenció és l’EDUCACIÓ de persones i mantenir i
sembrar l’amor i el valor de la VIDA!
Un assassí-torturador, neix o s’hi fa?
De què s’alimenta? Som violents des de que naixem? La societat és violenta
disfressada d’hipòcrita?
Ningú no és més que ningú. Malgrat que
hagin passat segles fen-nos creure tot el contrari... L’església ha estat i
encara és un botxí en contra de la Dona. L’església la repudia per impura
(...). I una gran part de la mentalitat masculina mira i veu la Dona com un “objecte”.
Avui la publicitat encara ridiculitza i
“utilitza” a la Dona. La utilitza com un decorat. El masclisme i menyspreu del
publicista i la marca anunciant queda palès... Només cal passejar pels carrers
i obrir els ulls, hi veig molta violència i masclisme i el més greu és que viu
latent entre la gent jove... Hi ha un
vocabulari violent i degradant envers la Dona, Quan parlem de la Dona hi ha qui
oblida que parlem d’una persona.
Sovint l’home oblida que es nascut de
Dona.
De vegades l’home es creu amo i
posseïdor de la Dona, una persona. Els petits detalls i actituds acaben creant
un mur i una presó per a la Dona.
“Les fronteres de vidre” existeixen,
malgrat que la miopia social no les vulgui veure o les ignori..., però
existeixen.
No a cap silenci que sigui un coixí per
adormir violència, violació, degradació, esclavatge, tortura o assassinat.
No m’agraden els coses per “un dia”, són
com una llufa al calendari de la
vida.
Estimar i respectar no són sinònims
d’imposar, vexar, degradar, violar ni matar.
Sembla que tot tingui preu, i que tot es
pugui comprar... I tot NO té preu, ni tot es pot comprar. La Vida té un valor
tan gran que no es pot comprar ni pagar. Podem i hem de compartir, donar,
estimar i tot des del respecte.
Per tu Dona, que vius feliç, per Tu amb
alegria, per Tu que les teves llàgrimes fa néixer roses amb espines..., per Tu,
que ets víctima, surt al carrer, trobaràs una mà amiga, una persona amb qui
confiar, tot no està perdut. És veritat que molt sovint hem de sembrar damunt
de la pedra..., però cal insistir-hi i no defallir.
T’ESTIMO DONA!
Sóc nascut de Tu.
onatge
diumenge, 23 de febrer del 2014
GRONXA'T...
Al pèndol del rellotge
s’hi gronxa el
temps.
La Vida va al seu
aire.
La primavera neix
quan
ja està prenyada de
vida.
El temps no és or,
és vida, ja que per
molt or
que tinguis, no la
pots comprar...
Viu el poema de
l’ara i aquí,
no t’entretinguis
amb la
mètrica, assaboreix
les vocals i els
pronoms febles...
Ets filla del sol i
la lluna,
un llaurat de
passió,
en els sembrats
profunds,
l’abraçada a
compartir.
Cada pedra té el seu
camí,
i cada camí la seva
pedra.
Les espines fan
bonica la rosa,
de vegades per
veure-hi clar
hem de plorar...,
després la flor del
somriure
ens acompanya i ens
convida a viure.
El temps no es
guarda
per demà, ell sempre
va
al seu aire, al seu
temps.
Gronxa’t al trapezi
de la Vida!
onatge
diumenge, 19 de gener del 2014
TEIXIM...
Anem teixint corda pels estels,
però també teixim
teranyines
que ens empresonen
subtilment,
la rutina és l’aranya...
Anem oblidant que som en
llibertat,
ens posen pedres al
camí,
i auto construïm murs
que
ens aïllen i ens
neguen...
La llibertat no té preu,
quan
algú la vol comprar, la
prostitueix.
No et vagis empresonant
per
satisfer les teves passions...
onatge
dijous, 9 de gener del 2014
EL GUANY
Vent d'aram
EL GUANY
Mai no et rendeixis.
Gira't del costat
on abans veies el penell
que et feia creure en l'últim crit
del gall dels boscos.
Entra
mar negre endins i baixa al fons.
Quan pugis, coraller, i t'hagis tret
el feixuc escafandre,
t'hauràs guanyat una mar llisa
i el vol del gavià.
Joan
Vinyoli
diumenge, 22 de desembre del 2013
Canta el Gall...
Que no t’enlluernin les llums,
ni l’olor dels carrers, obre el cor
i sentiràs la tristesa i el dolor
de les persones que pateixen
i les que viuen condemnades sense amor...
No miris el calendari, viu i comparteix
el caliu que hi ha en tu, estima
i petoneja la vida, dóna amb
la mà oberta, ajuda sense que
t’ho demanin, no t’amaguis
darrere de confessionaris, l’únic pecat
és matar i assassinar la llibertat,
que cap creu no sigui la teva arma...
Quan cantin les campanades de l’alegria,
desperta i comparteix..., viu-la!
Canta, que el teu cant sigui abraçada
per la tristesa, per la solitud imposada,
per les persones amb malaltia...
No facis pel desembre el que no fas
per l’abril o el juny, no siguis
hipòcrita de tot un any menys un dia...
il·lumina’t amb la llum d’una mirada,
el clima d’un somriure, no
invoquis déus celestials i siguis
de pedra al fred humà...
No deixis que al cor se t’hi faci
una durícia freda i tosca.
No et pensis mai que els diners són
companyia, ni la primavera d’un dia.
No t’empatxis de l’ego del desembre.
A la solfa de la vida hi ha
blanques i negres, però el concert
de viure és el millor que hi ha.
Despulla’t de tot el que sigui superficial,
el caliu humà no és una disfressa.
No et guarneixis perquè ho digui el calendari,
sigues Tu, el que et dicta el cor.
No a cap tipus de violència, no en tot l’any,
cada dia és un dia de vida
no el malbaratis a ningú ni per ningú.
Tot és senzill, no hi sembris
ni complicacions ni maldat.
A la terra dels humils sempre hi
ha la flor de la riquesa humana.
Estima sense l’etiqueta del preu
ni codi de barres, som naturals.
La felicitat no té amo ni mestressa,
viu dins de nosaltres només l’hem
de deixar viure i ser fidels a ella,
sembrar-la i compartir-la,
la llavor sempre hi és...
Estimo el somriure d’una criatura,
la bellesa del vol dels ocells, l’embruix
de la lluna, el caliu del sol de primavera.
No sóc perfecte (tu, tampoc) però de
les meves mancances i defectes, no
en faig bandera ni en sembro l’espina a ningú.
El màrqueting comercial no
pot ser amo i senyor de la
teva tendresa interior...
Canta el gall, potser ja és hora
de despertar, saber qui som
i on volem arribar.
Torna a cantar el gall pels que
encara estan adormits, pels dormilegues
que dormen en el coixí de l’auto engany,
de la indiferència, de la insensibilitat.
Nadal 2013,
onatge
diumenge, 8 de desembre del 2013
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
