SÓC NASCUT DE TU DONA!

(Ja sabeu que no m’agraden les coses per “un dia”. És per això que no espero el dia 8 de març per publicar el meu recolzament a tu Dona!)

Dona i violència no són sinònim.

Massa sovint és un maridatge de mort, d’esclavitud, de violació de vida, assassinat i/o esclavatge de la llibertat.

La mediocritat i la covardia mental acaben sen una eina esmolada que mata i assassina, assassina i mata!

Criatures orfes de Mare. I Dones-Mares-Persones a la tomba. La monstruositat contra la Natura, contra la vida.

La millor prevenció és l’EDUCACIÓ de persones i mantenir i sembrar l’amor i el valor de la VIDA!

Un assassí-torturador, neix o s’hi fa? De què s’alimenta? Som violents des de que naixem? La societat és violenta disfressada d’hipòcrita?

Ningú no és més que ningú. Malgrat que hagin passat segles fen-nos creure tot el contrari... L’església ha estat i encara és un botxí en contra de la Dona. L’església la repudia per impura (...). I una gran part de la mentalitat masculina mira i veu la Dona com un “objecte”.

Avui la publicitat encara ridiculitza i “utilitza” a la Dona. La utilitza com un decorat. El masclisme i menyspreu del publicista i la marca anunciant queda palès... Només cal passejar pels carrers i obrir els ulls, hi veig molta violència i masclisme i el més greu és que viu latent entre la gent jove...  Hi ha un vocabulari violent i degradant envers la Dona, Quan parlem de la Dona hi ha qui oblida que parlem d’una persona.

Sovint l’home oblida que es nascut de Dona.

De vegades l’home es creu amo i posseïdor de la Dona, una persona. Els petits detalls i actituds acaben creant un mur i una presó per a la Dona.

“Les fronteres de vidre” existeixen, malgrat que la miopia social no les vulgui veure o les ignori..., però existeixen.

No a cap silenci que sigui un coixí per adormir violència, violació, degradació, esclavatge, tortura o assassinat.

No m’agraden els coses per “un dia”, són com una llufa al calendari de la vida.

Estimar i respectar no són sinònims d’imposar, vexar, degradar, violar ni matar.

Sembla que tot tingui preu, i que tot es pugui comprar... I tot NO té preu, ni tot es pot comprar. La Vida té un valor tan gran que no es pot comprar ni pagar. Podem i hem de compartir, donar, estimar i tot des del respecte.

Per tu Dona, que vius feliç, per Tu amb alegria, per Tu que les teves llàgrimes fa néixer roses amb espines..., per Tu, que ets víctima, surt al carrer, trobaràs una mà amiga, una persona amb qui confiar, tot no està perdut. És veritat que molt sovint hem de sembrar damunt de la pedra..., però cal insistir-hi i no defallir.

T’ESTIMO DONA!

Sóc nascut de Tu.

onatge