dilluns, 24 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Potser els dies pensen de nosaltres que ens llevem sempre igual... quin avorriment , quina rutina pels dies veure'ns actuar sempre de la mateixa manera...
ResponEliminaDit això, doncs, apa, a buscar noves inquietuds cada dia... o no... que ja no tenim edat...
Hola Carme. L'edat ben bé per si sola no compta, hi ha persones grans molt joves, i joves molt vells. Però com dius Tu, a VIURE!
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge
Penso que tots els dies són diferents i també que nosaltres ens llevem cada dia amb noves il·lusions sinó, com diu la Carme, tot plegat seria molt avorrit...
ResponEliminaBon vespre de primavera.
Hola M. Roser. Benvinguda la primavera que amb ella florirem amb inquietuds...
EliminaDes del far una abraçada sense pressa...
onatge
Noves inquietuds i entusiasmes ens acompanyin, així ho sento i així també t'ho desitjo.
ResponEliminaBona tarda primaveral Onatge