divendres, 21 de març del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
quanta bellesa
ResponEliminaHola Xelo, gràcies!
EliminaEstic d'acord amb la Xelo. "No hi ha fred ni vergonya" és bellíssim.
ResponEliminaHola Helena, gràcies!
Elimina"Ànima tatuada". Qui tatoo més ocult! després de llegir aquest poema coneixem algun dels seus secrets.
ResponEliminaFita
Hola Xavier, gràcies!
EliminaMolt bonic. Bona primavera.
ResponEliminaHola novesflors, gràcies!
EliminaMeravella tot plegat, l'Antonia fa una bona feina!
ResponEliminaHola Tura, gràcies!
EliminaDiferents maneres de plasmar l'amor al cor i a l'ànima, però ambdues, per sempre...
ResponEliminaona primavera al far.
Hola M. Roser, gràcies!
Elimina