diumenge, 8 d’abril del 2012

Dues copes de paraules...














Dues copes de paraules
i un plat d’accents.
Un brindis prenyat de desig...
Dos éssers, dona i home
a la mateixa jungla,
on primavera i tardor
llauren i sembren vida.

Amb gramàtica escrivim
el nostre dia a dia...
Estimem la nostra nuesa
per això la respectem.
Traspassem fronteres
agafats de la mà.

A la teva pell ressegueixo
el poema sense paraules.
Ens coneixem de fa temps,
encara ens podem mirar als ulls...

Sabem llegir els mutus silencis,
i la revetlla dels somriures.
Cantem amb la música
dels sentiments, dues veus,
dos ritmes, la mateixa
cançó de vida, dues
tempestes, la pluja per tots dos.

Venim d’una primavera,
som fulles de tardor,
anem junts a l’hivern
on el xiprer creix amb nosaltres.

Ara és temps de cafè
i receptes d’herbolari, menjar
poc i pair bé, per fer tard
no cal córrer, que on anem

és dins de nosaltres...
onatge

2 comentaris:

  1. Què faríem sense les lletres?
    Tens un do amb les paraules onatge!
    Salut i abraçada!

    ResponElimina
  2. Suposo que això és un cant a envellir junts, molt ben descrit...
    "Ens coneixem de fa temps, encara ens podem mirar els ulls", sempre cal mirar-se als ulls, faci poc o molt , de la coneixença...
    Bona nit en la tranquil·litat del far.

    ResponElimina