dissabte, 21 d’abril de 2012

Una abraçada sense espines...

















Enguany les roses vénen retallades
però amb les espines ben esmolades...
Sant Jordi no té papers
i el drac té les flames en una caixa
al foc dels bons preferents...

Els llibres encara tenen cos de paper
i ànima profunda, menys els
que són parits per aprofitats...
Sovint només ens queden
els pètals de la rosa per
vestir la nuesa de viure.

Catalunya té un jardí en flor
però sempre hi ha un exèrcit
de gossos patanes que s’ho fan
tot a sobre de les flors,
odien les roses catalanes
i els seus jardiners, però
jo estimo les flors i
les meves arrels.

Abans el drac sabies on estava,
ara no ho saps mai,
canvia de disfressa i de
color d’americana...
es ven al millor postor,
i ens escup flames en nom
de qui sempre és el nostre executor.

Volia escriure un intent de poema,
però aquests brètols incultes
fa més de 500 anys
que m’encenen la sang...
Però mai no podran robar
els pètals d’una mirada,
els poema dels teus llavis,
la complicitat d’un somriure
en llibertat, el galop
de vida compartit amb tu.

Per haver nascut a Catalunya
no cal demanar permís.
Som una Nació lliure
malgrat que els mediocres
del país veí ens tingui
sempre el peu al coll.

Enveja i odi sempre
és una mala parida,
només engendra cretins estúpids...
Sort que els roses no entenen
res de decrets..., són roses
per elles mateixes, no creixen
de cap pol·len polític.

Qui no guarda una rosa,
que li recorda un temps,
un sembrat d’emocions i desigs,
un sant Jordi arrelat a l’ànima,
aquell llibre amb una dedicatòria,
un passeig entre llibres i roses...

El sol dóna tremp a les quatre barres,
que mai no destruiran quatre bandarres.
Ara només hi ha dracs de mitja
flama sense foc ni caliu.
Deu ser l’edat que em fa mitificar
una mica el passat; però jo
tinc records en flor...,
ferides d’espina amb cicatriu d’enyor.
Et regalo aquesta rosa, potser
no és la més bonica, però
vesteix pètals de passió...

A temps de lluna et cantarà versos,
i a la fornal del sol tindrà
tremp d’il·lusió,
amb la teva rosada no
es marcirà mai,
abraça-la amb somriures,
ella dansarà amb tu les llàgrimes,
sota del coixí, desvetllarà somnis
en almívar d’amor,
esdevindrà poema de rima mútua.

Al cor de la rosa hi ha
el pol·len de l’amistat.
Ara per la transparència
s’ha sabut que Ell cobra
una pensió vitalícia de
quan fou sant en exercici
de jornada laboral, cobra 
drets d’autor per la llegenda...

Donat que és patró
d’altres països, cobra de varis llocs,
això sí, és molt sant,
no diu que no a ningú...

En el fons del fons
té bon cor, com tots els sants.
Aquest any no està gaire content
perquè ha de pagar a hisenda...
fins ara es veu que tot era per avió.
Està molt ben relacionat amb tothom,
amb el poble, amb l’església, i al cel,
ah, i les editorials li fan grans regals
perquè mantingui viva la tradició.

Vaig a comprar els roses,
aquest any amb els retallades
no en podré comprar tantes,
-Tantes?
És que el meu cor és així

I no seré jo que li
porti la contrària...
Et desitjo la millor rosa
la que bressoli els teus sentiments
o els desperti, i un llibre
amb les pagines plenes de vida!

Ara sant Jordi viu
en un balneari,
menjar poc i pair bé,
i li fan massatges a diari.

El drac continua sent
el bandarra de sempre!

Una abraçada sense espines...

Diada de sant Jordi 2012,
onatge


6 comentaris:

  1. Mai millor dit escrit i rimat onatge una abraçada sense espines i amb bones lectures que t'envio cap el far...

    ResponSuprimeix
  2. Entre dracs i roses... els llibres.
    BONA DIADA.

    ResponSuprimeix
  3. Espero que hagis passat bona diada maco, malgrat tot ja no sigui com abans, un petonet :)

    ResponSuprimeix
  4. Hola Elfreelang rebuda la teva abraçada.
    Des del far nit bona.

    ResponSuprimeix
  5. Hola noves flors,gràcies per la teva visita.

    Des del far nit bona.

    ResponSuprimeix
  6. Hola Lucia, sí, una gran Diada.

    Des del far nit bona.

    ResponSuprimeix