diumenge, 15 d’abril de 2012

PLOVISQUEJA...















Plovisqueja....

Plou. No, només plovisqueja.
Ara les fulles semblen d’argent,
de bonze, les de color de vent.

La teva cara és un poema de vida.
Plovisqueja, els ocells estan arraulits,
els gats amagats, les plantes
ufanoses i trempades, les pedres
tenen ànima i vida pròpia.

Els campanars tenen els campanes
aturades, l’àngel beneeix la pluja.
D’alguns balcons treuen el cap
un gerani; al passeig les palmeres
danses d’alegria, els bancs buits.

Plovisqueja, en cada gota
el ves d’un poema, el verb
net de gramàtica, tres vocals
i una consonant, la cal·ligrafia
dels núvols, l’escala del cel...

Olor de pa cuit amb llenya.
Les barques amb la metàfora
a la sorra, els rems fan
mots creuats, el far em fa l’ullet.
Plovisqueja als teus llavis
 creix la fertilitat del desig...
onatge

3 comentaris:

  1. M'agrada aquest plovisquejar constant que cala arreu, fent creixer la fertilitat del desig. Bon poema!

    ResponSuprimeix
  2. Benvinguda la pluja fina que dóna vida i treu la pols a les coses. I a més, un luxe abastable per als sentits que la contemplen.

    ResponSuprimeix
  3. Veig que la pluja ens inspira, a casa teva plovisqueja a casa meva també plou...
    Són tantes les coses que necessiten una bona ruixada, de vegades cal posar la vida en remull!
    Passo per davant del far a veure si també em fa l'ullet!!!

    ResponSuprimeix