dimarts, 13 de març del 2012

ARA!


















Dol als ossos...
Però també tens
dol al cos que fa
tan de temps que
no veu el sol.
Tanca la ferida
ni que quedi la cicatriu...


Sí ja ho sé
tens tres patiments
i un dolor,
però la vida viu cada dia,
i et ve a buscar,
no li donis carbassa...


Gaudeix del silenci
però no t’hi casis.
Tots els camins
tenen els seves pedres,
però no és motiu
per aturar-se.


No consagris els teus
llavis al demà,
aquest demà sempre és un
temps que no arriba mai...
No deixis que se’t
faci una durícia al cor.

Viu!, i comença avui,
des d’ara mateix.


Escolta la lluna quan parla
i forja dintre teu.
O quan el sol et dóna tremp.


Amara’t del pol·len
de la flor amb pètals
de solitud, però
no hi arrelis...


Obre’t a la vida
sense anar amb
el cor a la mà,
però surt enfora...


Si engendres llàgrimes,
plora, però no dansis
sempre en un ball de llàgrimes,
però no les reprimeixis
elles et fertilitzaran la tendresa.


Obre bé els ulls
i veuràs que al vida somriu.
No et tanquis a la
cambra fosca, surt enfora.


Sempre hi ha una flama
que no crema però
encén el caliu, també
hi ha la teva...
No són consells, ni tan
sols recomanacions, només
és un crit a que visquis...
Comença. Demà no.


ARA!
onatge


6 comentaris:

  1. Aquests dies assolellats, l'airet gairebé càlid, la claror mandrosa de la tarda, aquest pressentiment de no se què que em pessigolleja per dins, aquestes ganes d'anar a recebre la primavera... tot això i més fa que sintonitzi molt amb aquest ARA... Si, l'instint ens mena, malgrat tot, a viure ARA.
    Salut i vida!

    ResponElimina
  2. Com bé dius la vida viu cada dia, ens hi podem sumar!, aprofitar-la, gaudir-la, malgrat a vegades ens giri l'esquena.

    Abraçada!

    ResponElimina
  3. Ara?? Vinga doncs, no se'n parli més!! Salut i abraçada!

    ResponElimina
  4. Doncs va, començarem ARA! Tens tota la raó!

    ResponElimina
  5. No sé perquè, però m'agrada el fragment de les llàgrimes...
    Però també m'agrada el crit de viure, ara!!! Cada moment és important...
    Un somriure de silencis, fins el far.

    ResponElimina