dissabte, 17 de setembre del 2011

Instants...









Escolto en Llach
que canta des de Porrera.
La serenitat de la nit
em deixa concentrar.
Miro enllà i tot és vida.
La cançó em transporta.
Sóc estel amb la corda
dels meus records.
Sempre hi ha flames
que s’encenen, i altres
que s’apaguen, però
el foc sempre hi és...
Hi ha carícies que són
com un cactus, que
només tenen la flor d’un dia...
Hi ha instants que duren
tota una vida,
i vides que es perden
en un instant...
onatge

4 comentaris:

  1. Aquests INSTANTS ens diuen que som la llavor que plantem. La collita es pot perdre per l’esclavitud d’una paraula mal conreada, donant el fruit del silenci més esgarrifós.

    Des de les meves ales de paraules.

    ResponElimina
  2. Si, i la vida està formada per aquests instants :)

    ResponElimina
  3. Si els instants són plaents no som conscients del temps que duren... però els que fan que es perdi una vida , poden ser com un tancar i obrir d'ulls...
    Els cactus de la meva terrasseta fan una flor preciosa, però l'endemà ja s'ha marcit...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  4. Els vostres instants sembren eternitats...

    Des del far una abraçada sense pressa.
    onatge

    ResponElimina