Ningú no tocarà
les campanes per nosaltres,
serem tu i jo
i l’eco de tot el
que haurem viscut
i l’enyorança del silenci
que no hem escoltat.
A lluna i sol
junts en el mateix cel.
Hem estat foc sense flama,
però el caliu encara m’esborrona...
Floreix l’abraçada
i som penyora
de la nostra feblesa humana.
De cada vent el seu bateig...
onatge
Penso que en una situació així, les campanes tocaran soles i junts al mateix cel, s'escoltarà el silenci i no caldrà cap enyorança, potser la del caliu...
ResponEliminaPetons amb so de campanes, fins el far,
M. Roser
Hola M. Roser, m'han arribat les teves campanades...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge