dijous, 17 de gener del 2013

FERIDA OBERTA...








Ferida oberta

cos de poema,
bateig de sang
a cada vers.

Solitud a cor obert.
Vida llaurada
sense sembrar.
Dues mans a la
rosada de viure.

Destins predestinats...?
No, pedres ran de peus.
Somriures a ull nu.
El mussol sempre
amb la boca tancada...
Les estrelles s’asseuen a la
falda de les il·lusions.
Uns llavis sense filferro d'espines.
Proximitats a flor de pell.

Pa de capvespre,
aigua de lluna.
Tu i jo en el camí
que du a la creu de terme.
Al jardí del teu somriure,
m’hi perdo en flor...
onatge


diumenge, 6 de gener del 2013

Paulí Josa












Obra de Paulí Josa

Sóc una espina sense peix a la teva platja, la sal del teu mar i la lluna, nudista de vida només em vesteixen els sentiments... No hi ha palmera ni barca, ni xarxa ni ancora, em bec el silenci a glops..., sóc la caducitat de les meves neurones..., i els versos del cor enamorat, tres llàgrimes canten una havanera damunt del meu pit, el far ja té flama, ja sóc el mussol de la nit...

 onatge

dijous, 27 de desembre del 2012

CLIP. De Josep Vilà.










Obra de Josep Vilà

T'han doblegat el cos, han arrodonit les teves formes, ningú no t'ha demanat permís  per fer de la teva vida dos camins paral·lels sense cruïlla... Ara hauràs de rosegar un dossier, uns folis anònims tan si vols com si no vols... Tal vegada puguis abraçar dos o més poemes, llavors la vida et canviarà, tindràs bona companyia. Ara has entrat per sempre a l'objectiu Vilà...
onatge

dilluns, 3 de desembre del 2012

VIDA PLENA!













Obra de ValérieMouchel


Vida, esperança, il·lusió... La força i tendresa de ser Dona. La lluita en un món d'homes borratxos de patriarcat. La miopia dels qui només veuen un cos..., sense escoltar els batecs del cor, la cançó de l'ànima, i compartir abraçada de tu a tu. Ningú no és més que ningú. El desig és una solfa per escriure a dos i amb notes de mútua llibertat. Llavors la vida serà 

plena!
onatge


diumenge, 2 de desembre del 2012

PENYA-SEGATS PERSONALS...













No hi ha distància,
només separació...,
penya-segats mentals,
murals de vidre,
laberints personals,
pluja de tempesta pròpia,
la lluna que destil·la
elixirs interiors,
eclipsis d’esperit,
no hi ha camins
sense pedres naturals...

Vola per damunt
dels cims d’ego
gelosia i orgull,
fes-te lliure!

No vulguis comprar
la teva felicitat,
va amb tu i viu en tu.

El gel més glaçat
es desfà amb caliu.
No calmis la teva set
amb falses fonts.

Si vols ser la lluna
no tanquis els ulls a la vida.

onatge


diumenge, 11 de novembre del 2012

EM DESPULLO...













Em despullo de tot:
de creences tòpics
etiquetes ego orgull
religió imposicions,
i torno ser l’infant
que vaig néixer.

Un ésser que batega,
sento el fred i el foc,
sensible a la tendresa.

No tinc sembrats de
malícia ni odi.
És veritat, no m’agrada
el món vestit de
tantes males herbes...
i que en molts casos
encara em vulguin
fer creure que és
una benedicció!

No m’agrada que em
facin combregar
amb rodes de molí.

Massa sovint se sembren
mentides i injustícia
a cop de creu, com
si fos una aixada divina...

Sí ja ho sé, tinc
defectes i mancances
com tothom,
només sóc un home
però no m’agrada
que em posin aigua al vi
i que diguin que és destí...

Ens anem vestint
amb tantes capes, que
acabem sent insensibles.

Potser és que avui no
sé on he deixat el somriure,
i ressona l’eco de la
meva profunditat.

Avui calmo la set
amb el meu silenci.
Em miro la mainada
i penso que els hem
fet una mala jugada
els hem emmetzinat el demà,
el seu ara i aquí...

Som deplorables i temibles!
Nascut/des de Dona
hem esdevingut monstres.
Vull que el nen que hi ha en mi
visqui fins que morim tots dos.
No voldria deixar-lo sol
ni que ell m’abandonés.

Sort que la flor de l’esperança
té molts pètals i et seu pol·len
fertilitza la

bondat...
onatge