dijous, 3 de març del 2011

Blanca Busquets i Oliu














Vaig descobrir llibre i autora. La nevada del cucut de Blanca Busquets i Oliu editat per Rosa del Vents, m’ha agradat moltíssim. Des seguida bategues amb els personatges. Una descripció molt acurada. Les misèries d’una època que de vegades sembla que vagin viatjant a través del temps, i encara avui vivim misèries (imposades). De manera impecable descriu què era viure en una època, sent Dona i els homes... i la mesquinesa social. Un llibre que us acompanyarà sempre.


Fruit d’aquesta agradable lectura, també he llegit d’Ella Vés a saber on és el cel, i tinc demanat Tren a Puigcerdà.

onatge

















Blanca Busquets i Oliu



dimecres, 2 de març del 2011

Per Tu...














El teu
cor

orfe d’amor

bategant llàgrimes

i silenci amb

sang de solitud...


T’arriba l’eco

de l’home que

et bressola, que

t’encén cos i somriure,

et sents més dona

que mai, respires vida amb vida,

i quan et sembla

que estàs a la

celístia dels estels,

descobreixes que

només és un

trist bandarra,

un toca timbals...

un lladre d’amor

un assassí de sentiments.


No val una sola

llàgrima teva,

plora només per

les teves roses,

per la tendresa de l’ànima,

per fertilitzar el

poema que neix de tu.


Surt de tu cap enfora,

deixa parets i casa

i les aliances

que et lliguen

t’empresonen i et neguen.

Surt al carrer i mira

amb el cap ben alt

la mesquinesa social,

la hipocresia...


No deixis de viure!

onatge

Als teus genolls...











Als teus genolls

hi reposen les

meves mans

sense pressa

però amb camí.

Els genolls

són la frontera

entre cames i cuixes.

Amb la carícia

s’hi encén el

foc del desig...

Cada genoll és

un cim abans

d’arribar al pendís...

onatge

dimarts, 1 de març del 2011

Xist, xist...













Estic
callat

sense dir res,

silenci, em

deixo penetrar

per la seva veu,

respiro el seu eco.


Miro la vida

cara a cara,

ja comença

a tenir arrugues,

se la veu segura

i madura, va

passant anys

amb dignitat.


Silenci només

trencat pels batecs.

El vent que xiula

la seva cançó.

La mar que va

al seu onatge.

Les flors s’empolainen

amb rosada natural.


Silenci als meus llavis,

silenci al diàleg

de la meva mirada...

Xist, xist...

onatge

I ets Tu...












Cerques l’horitzó

i no hi ha horitzó.

Cerques el timó

i no n’hi ha.

Busques el nord

del far i no hi ha far.

Cerques l’amor

i no el saps veure,

se’t perd pel camí

de la recerca.

Diu jo, i ets tu...

onatge