diumenge, 7 de maig de 2017

MARE...







El poema de la Mare
només té un vers
T’ESTIMO!
No té sinònim, però
perquè costa tan dir-ho...
Malgrat que es dóna
per fet agrada sentir-ho.

Les llàgrimes quan
la Mare no hi és,
només són per calmar
l’ànima, és en Vida
que l’Amor ha de viure
i no pot ser ni un
costum ni una rutina.

Si renegues de la Mare
no estimes i renegues
de la Vida!

De Mare només n’hi ha una.
Ningú no es perfecte.
L’Amor és la llavor
de tots els fruits.
Estima avui i sempre,
no t’ho guardis a la butxaca
ni al calaix de la tauleta de nit,
que el destí no posi fi i no
tinguis temps d’estimar,
només l’Amor dóna
sentit a la Vida.

onatge


8 comentaris:

  1. M'agrada llegir poemes com aquest, que parlen de la mare.
    Tinc l'immensa sort de tenir-la. Amb 88 anys encara em cuida si creu que ho necessito.

    ResponSuprimeix
  2. Aprofitem quan hi som, quan som vius, per dir t'estimo. I tan que sí, onatge, i a les mares més encara.

    ResponSuprimeix
  3. PER QUE NO LAS VALOREM PLENAMENT FINS QUANT JA N'HI SON?.

    ResponSuprimeix
  4. cada dia és el dia de la Mare i li hem de dir sovint que l'estimem...
    Gràcies per recordar-les!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hola M. Roser! Benvinguda la teva opinió...
      onatge

      Suprimeix