El poema de la Mare
només té un vers
T’ESTIMO!
No té sinònim, però
perquè costa tan dir-ho...
Malgrat que es dóna
per fet agrada sentir-ho.
Les llàgrimes quan
la Mare no hi és,
només són per calmar
l’ànima, és en Vida
que l’Amor ha de viure
i no pot ser ni un
costum ni una rutina.
Si renegues de la Mare
no estimes i renegues
de la Vida!
De Mare només n’hi ha una.
Ningú no es perfecte.
L’Amor és la llavor
de tots els fruits.
Estima avui i sempre,
no t’ho guardis a la butxaca
ni al calaix de la tauleta de nit,
que el destí no posi fi i no
tinguis temps d’estimar,
només l’Amor dóna
sentit a la Vida.
onatge
M'agrada llegir poemes com aquest, que parlen de la mare.
ResponEliminaTinc l'immensa sort de tenir-la. Amb 88 anys encara em cuida si creu que ho necessito.
Hola Xavier! Benvingut el teu comentari...
Eliminaonatge
Aprofitem quan hi som, quan som vius, per dir t'estimo. I tan que sí, onatge, i a les mares més encara.
ResponEliminaHola Carme! Benvinguda la teva opinió...
Eliminaonatge
PER QUE NO LAS VALOREM PLENAMENT FINS QUANT JA N'HI SON?.
ResponEliminaHola Oliva! Benvingut el teu comentari...
Eliminaonatge
cada dia és el dia de la Mare i li hem de dir sovint que l'estimem...
ResponEliminaGràcies per recordar-les!
Hola M. Roser! Benvinguda la teva opinió...
Eliminaonatge