La boira ens recita a la pell,
cerco
el far dels teus llavis,
no
tenim fred, som
foc
i flama a la brasa
de
la passió, la tendresa
ens
sembra el cos...
Com
l’arbre que floreix
amb
la força de la Lluna.
La
mútua set a la font
de
viure, la geografia del silenci,
el
cant de la trobada...
El
teu melic com
el
port del desig...
onatge
Quin port més arrecerat... :)
ResponEliminaProa al melic. Amb el vent a favor.
ResponElimina