Cada ferida
em fa una osca
a l’ànima,
no les compto
però hi són...
A la nafra
temps sense espera.
Una besada
de la primavera.
La flama del
temps d’hivern.
Als llavis la
música sense orgue...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Tens raó, onatge, sempre queda alguna osca de els ferides, encara que no voldríem, però hi és.
ResponEliminaEncara falta per la primavera, primer ens deixarem besar per la tardor...
Començarà la tardor que daura els boscos, després vindrà l'hivern amb les seves llargues vesprades prop de la llar de foc i tornarà la música de la primavera...
ResponEliminaSegurament, aleshores, qualsevol ferida ja haurà cicatritzat...
Bona setmana.