dijous, 16 de setembre del 2010

També...


Ara

estic envoltat de llibres.

Quanta saviesa.

També paper brut de tinta.

Autors anònims, d’altres coneguts,

i els coneguts que jo no conec...

Història, sociologia, art,

economia, psicologia, publicitat,

vendes, novel·la, poesia,

pedagogia i estupidesa humana,

no sé si hi ha animals estúpids.

La veu del temps només

és trencada per l’aire

que surt de les canonades

que hi ha dissimulades

per tot el sostre. Els estudiants:

els que estudien

i els que haurien d’estudiar,

els que es distreuen

i no s’haurien de distreure...

Vida. La vida té molts aires.

I encara més vents. Badallo.

Ni son ni gana...

Un badall que no sé quin és

el seu desig o la seva necessitat.

Aquí la vida fa una pausa,

un punt i a part.

Però en el fons del fons tot segueix igual.

Tot és una percepció.

Creiem que tot ho percebem.

Però de vegades som miops,

o sords, o ens falten cames,

també hi ha qui ho té tot,

però no sap que ho té...

Els que es posen una bena als ulls.

Els que es calcen

sabates de plom...

Els que viuen com morts.

Els que confonen preu amb valor.

També els que confonen or amb amor.

I a la panera del desig només

hi veuen l’etiqueta amb el preu...

Els que confonen diners amb poder.

I els que confonen comprar amb estimar.

Cada llibre és l’estampa

del moment d’una persona.

L’herència de la saviesa. El recordatori

del que no ha de tornar a passar...

L’orgull de la feina ben feta.

La mediocritat humana.

També...


onatge

6 comentaris:

  1. Autors coneguts, desconeguts i coneguts que jo no conec. M'ha agradat la sinceritat. Com sempre, els teus poemes són plens de vida i sinceritat!

    ResponElimina
  2. Dins els llibres hi deu ser tot, tot, tot, oi?

    Tan si ho trobem com si no, tant si ho coneixem, com si no, tant si ho llegim com si no... sinó tot... gairebé ;)

    ResponElimina
  3. "Els que confonen preu amb valor.
    També els que confonen or amb amor."

    Molt bo el d'avui. M'agrada venir a ta casa i em que em sorprengues així. M'agrada per tant, que em convides a ta casa.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  4. TAMBÉ... l’herència del cor
    per caminar sense dubtes,
    encara que les pedres del camí
    ens ensangonin els sentits.

    Des de Sinera,

    ResponElimina
  5. Potser és cert que de vegades no sabem apreciar el que tenim davant dels ulls, que volem pescar la lluna amb un cove (ja saps què diuen dels vilanovins), que podem ser més o menys estúpids... Però estar envoltats de tants llibres és un plaer que compensa totes les altres misèries de la vida. És conviure amb el pensament dels seus autors, que parlen per a nosaltres sols les vegades que volguem...
    Una abraçada amb soroll de pluja.

    ResponElimina
  6. Aquest escrit poema, poema escrit, el vaig escriure una de les tantes nits que acompanyava a la meva filla a la biblioteca, i donat que jo no havia d'estudiar, em dedicava a escriure, i mirant les pretatgeries plenes de llibres, em va sortir això...

    Cèlia ja saps com sóc.

    Carme és veritat als llibres hi ha de tot.

    Olguen casa (...) sempre té la porta oberta...

    Maria Consol, l'herència del cor també...

    Galionar, les biblioteques i les llibreries m'encanten...

    Una abraçada sense llibre.
    onatge

    ResponElimina