L’orgasme de viure
de vegades duu
vinagre a l’estomac,
d’altres és com un préssec madur,
i encara d’altres és
una rosada que sembra el cos...
Viure o no viure...
De fet ja vaig començar
a viure sense preguntar-me
si ho volia o no ho volia.
De fet potser és difícil
saber el moment just
que comença una nova vida.
Hi ha poques coses que
em posin la pell de gallina,
i viure n’és una...
germinar vida és un tresor,
però respirar vida no té preu.
El diàleg amb les flors,
la conversa amb el mar,
la convivència amb la lluna,
el poema del sol.
Vida té quatre lletres,
viure, ja en té una més,
potser per això costa més...
onatge
Sóc persona de tenir poques enveges, però una biblioteca com aquesta SÍ QUE FA QUE EN SENTI UNA MICA!!!
ResponEliminaMireia no he posat pas una part dels llibres per causar enveja. Però no bec no fumo no vaig amb... Llegir sempre ha estat i és un plaer...
ResponEliminaUna abraçada sense llibres.
onatge
Vida és l'única cosa que tenim.
ResponEliminaAprendre a viure és la feina més important.
Viure intensament el millor plaer.
Aquest comentari és de la Carme Rosanas,que per qüestions alienes a la meva voluntat no ha pogut deixar directament al blog, coses de la informàtica...
Carme comparteixo plenament el que dius.
Una abraçada amb la porta oberta.
onatge
Dels teus "vicis" n'estic malalta fa molt i no me'n vull pas guarir. I sí, certament, una companyia magnífica aquest tast que ens has convidat a compartir del teu espai íntim.
ResponEliminaUna abraçada cordial.
Els llibres són companys fidels i fins i tot amics segons com. Viure amb llibres és més agradable.
ResponEliminaRespirar vida i llegir mentre respirem...Això és ser sibarita... i quin plaer!
ResponEliminaVeritablement, com diu la Mireia, fa enveja i és un privilegi de tenir aquesta magnífica biblioteca. Dius que només n’és una part d’ ella doncs, sincerament, et felicito de poder gaudir d’un plaer com aquest. Crec que tant per mi, com per molts de nosaltres: “Això sí és un orgasme “
ResponEliminaEncara que la vida que ens han donat per viure, també hem d’intentar que ho sigui en tot moment.
Enhorabona !
Des de Sinera, navegant cap el far.
the silver blue sea em sap greu ser el creador d'aquests "vicis" que et fan estar malalta... En tot cas espero que els efectes secundaris siguin benignes...
ResponEliminaDes del far una bona brisa.
onatge
noves flors, em seria molt difícil viure sense llibres, des de petit que m'agrada la lectura, a casa sempre he vist llibres.
ResponEliminaDes del far...
onatge
Joana, doncs sí, és un plaer, m'encanta llegir. Pel matí i per la tarda quan trec la Fosca a passejar, sempre porto un llibre a les mans...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Maria Consol, com ja he dit més amunt no he posat pas la fotografia de la lliberia per fer enveja a ningú, més aviat m'ha sembla que era com un petit homenatge a ells...
ResponEliminaDes del far...
onatge
M'agrada molt la darrera estrofa-reflexió.....salutacions des del dubte, albiro el far
ResponEliminaElvira FR salutacions des de la realitat, albiro la llar de foc...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Viure per gaudir del immens regal del gran llibre de la anturalesa on hi escrit el nostre nom, i on també la nostra la presència pot ser del tot espontania, descobrit la seva trascendència.
ResponEliminaGràcies.
Olga i Carles gràcies a vosaltres per ser-hi.
ResponEliminaDes del far una mica de brisa.
onatge