Ja no porto ulleres de món...
i hi ha coses que encara les veig
de massa a prop,
i d'altres la distància
me les emboira .
El món és una cadira
de mal seure...,
però jo sec a terra.
N'hi ha que s'hi ofeguen,
jo respiro al meu aire.
Els que hi ensopeguen,
jo camino al meu pas,
però tots els camins
tenen la seva pedra...
Ja no porto ulleres de món,
no vull veure-ho tot,
sé que moriré miop.
No vull ser dels que miren
molt i no veuen res...
O dels que sempre veuen
més enllà del seu nas.
La ruta del temps
no té drecera, s'ha de
seguir el camí.
Sempre hi ha qui vol
córrer més que els altres...,
el que s'ho pren amb parsimònia.
Per fer el camí del temps
no hi ha sabates
especials ni consells...
Camina i sigues tu,
trobaràs el camí.
onatge
"Camina i sigues tu, trobaràs el camí". Brutal final! Seguiré els teus consells, poeta. No deixaré de ser jo mateix.
ResponEliminaSalut,
Quin poema tan filosòfic! M'agraden les teves visions de la vida i del món. I sobretot el teu consell: "sigues tú i trobaràs el teu camí". Aquí estem fent camí!
ResponEliminaAbraçades grans,
Mònica
Amb un simple poema, obris ulls, ments, cors i deixes escapar somriures.
ResponEliminaCal sempre fer camí, seguir-lo i tenir al cor la idea d'Ítaca.