Tinc les
mans buides
però amb la riquesa
de la carícia,
i la durícia
tosca del treball.
Ets l’estel que
sempre vola
per la meva ment.
T’estimo sí, però
només sóc un home.
Velles ferides
ja no fan un dolor.
Tres roses d’enyor
ja no fan
un enyorament.
En la carn
de l’enduriment
encara sóc tendre...
I se’m trempa
l’esperit amb
la posta de sol,
o quan la lluna ve
fins al meu llit
i quan l’emoció
pareix llàgrimes...
onatge
versos ben diferents, i que en canvi evoquen el mateix sentiment d'amor.
ResponEliminaAquestes mans que expliques no són pas buides... ben plenes que són!
ResponEliminaBona nit, onatge, una abraçada plena