Em despullo
de tot, només
les meves
paraules i jo.
Si vols saber
què sóc,
mira’m als ulls,
abraça el
meu somriure,
bressola les
meves llàgrimes.
Atansat,
però no
em jutgis...
Estripa el poema
si vols.
Però no
intentis canviar-me.
Humiteja’t
els llavis
dels meus,
però no m’hi
posis filferro
d’espines.
Si la carícia
no et plau,
deixa-la
ran de camí
serà pels ocells...
No prometis,
no exigeixis,
jo tampoc
no ho faig.
Jo no et veig
només com un cos,
per mi ets un
equilibri de vida.
La passió
més enllà d’un tot.
Mira si els
meus fets
són l’accent de
les meves
paraules...
onatge
Un poema apassionat i intens. Tot un gust llegir-te.
ResponEliminaUna abraçada.
On acaba la carn i começa la paraula?
ResponEliminaSalut i Terra
Sort en tenim de les paraules! Ens vesteixen, ens aixopluguen i construeixen recers, ens bressolen i ens ofereixen caliu...
ResponEliminaPodem dir pebre, podem dir còdol, falguera i diamant, i un món de colors i reflexes, de natura i de llums ens acull, ens fan viure amb llaços de seda entre els núvols i els camps.
poema intens! bressolar les llàgrimes .....preciós!
ResponEliminaJo anava a preguntar just el contrari del que diu en Francesc. On acaba la paraula i comença la carn? I em fa gràcia aquesta coincidència inversa... homes i dones, a vegades arribem al mateix punt per camins ben diferents.
ResponEliminaI també penso com la Isabel que sort tenim de la paraula. Sense la paraula... no sóc res, ni tan sols cos.
Senzillament preciós. Totalment d'acord amb la Maijo, cada dia dóna més gust llegir-te. Una forta abraçada, onatge...
ResponEliminaSalut! ;)
maijo el gust és poder compartir, gràcies per ser-hi...
ResponEliminaFrancesc la teva pregunta mereix que la desgrani en un poema, ara no responc...
Isabel què faríem sense paraules...?
Elvira FR si no bressolem les llàgrimes no despertarem la felicitat...
Carme la teva pregunta tampoc no la responc ara. No acabo d'estar segur de si sense paraula no som cos...
Joan les paraules sempre hi són, jo només intento embastar-les amb fil de sentiments...
Gràcies a totes i tots per la vostra companyia.
Una abraçada sense paraules...
onatge
onatge, jo no he posat aquest plural que tu poses. Jo només parlo de mi.
ResponEliminaCarme, vós em perdonareu aquest plural que té la seva sigularitat... però no sé d'on ha sortit. Prego disculpes.
ResponEliminaDes del far...
onatge
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEstàs disculpat, només volia dir que hi ha molta gent que són cos i que no necessiten gairebé cap paraula o molt poques... hi ha gent que ho combinen millor, i no sé si hi ha persones com jo que sense paraules no sóc res.
ResponElimina