dimecres, 1 de setembre de 2010

Em despullo de tot...











Em despullo

de tot, només

les meves

paraules i jo.

Si vols saber

què sóc,

mira’m als ulls,

abraça el

meu somriure,

bressola les

meves llàgrimes.


Atansat,

però no

em jutgis...

Estripa el poema

si vols.

Però no

intentis canviar-me.

Humiteja’t

els llavis

dels meus,

però no m’hi

posis filferro

d’espines.


Si la carícia

no et plau,

deixa-la

ran de camí

serà pels ocells...


No prometis,

no exigeixis,

jo tampoc

no ho faig.


Jo no et veig

només com un cos,

per mi ets un

equilibri de vida.

La passió

més enllà d’un tot.

Mira si els

meus fets

són l’accent de

les meves

paraules...


onatge



11 comentaris:

  1. Un poema apassionat i intens. Tot un gust llegir-te.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. On acaba la carn i começa la paraula?
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Sort en tenim de les paraules! Ens vesteixen, ens aixopluguen i construeixen recers, ens bressolen i ens ofereixen caliu...
    Podem dir pebre, podem dir còdol, falguera i diamant, i un món de colors i reflexes, de natura i de llums ens acull, ens fan viure amb llaços de seda entre els núvols i els camps.

    ResponElimina
  4. poema intens! bressolar les llàgrimes .....preciós!

    ResponElimina
  5. Jo anava a preguntar just el contrari del que diu en Francesc. On acaba la paraula i comença la carn? I em fa gràcia aquesta coincidència inversa... homes i dones, a vegades arribem al mateix punt per camins ben diferents.

    I també penso com la Isabel que sort tenim de la paraula. Sense la paraula... no sóc res, ni tan sols cos.

    ResponElimina
  6. Senzillament preciós. Totalment d'acord amb la Maijo, cada dia dóna més gust llegir-te. Una forta abraçada, onatge...
    Salut! ;)

    ResponElimina
  7. maijo el gust és poder compartir, gràcies per ser-hi...

    Francesc la teva pregunta mereix que la desgrani en un poema, ara no responc...

    Isabel què faríem sense paraules...?

    Elvira FR si no bressolem les llàgrimes no despertarem la felicitat...

    Carme la teva pregunta tampoc no la responc ara. No acabo d'estar segur de si sense paraula no som cos...

    Joan les paraules sempre hi són, jo només intento embastar-les amb fil de sentiments...

    Gràcies a totes i tots per la vostra companyia.
    Una abraçada sense paraules...
    onatge

    ResponElimina
  8. onatge, jo no he posat aquest plural que tu poses. Jo només parlo de mi.

    ResponElimina
  9. Carme, vós em perdonareu aquest plural que té la seva sigularitat... però no sé d'on ha sortit. Prego disculpes.

    Des del far...
    onatge

    ResponElimina
  10. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  11. Estàs disculpat, només volia dir que hi ha molta gent que són cos i que no necessiten gairebé cap paraula o molt poques... hi ha gent que ho combinen millor, i no sé si hi ha persones com jo que sense paraules no sóc res.

    ResponElimina