Plou, la pluja
em mulla i em penetra,
les penes també,
la flor de la felicitat
creix i viu dintre meu,
al recer de la meva ombra.
M'agrada caminar descalç
sentir la meva terra,
créixer de les meves arrels...
Rondinegen els mots
també rondinejo jo.
La vida que fa massa
eco dins de nosaltres
ens ensordeix...
Els camins sempre hi són,
però algú canvia els rètols.
Les direccions són oposades.
Cal seguir caminant
i opinar per un mateix.
De vegades sento l'olor i el fum
de les meves cendres.
Del foc interior
les flames m'encenen els mots.
Dels ceps de la vinya
el raïm madur,
als llavis el vi
en estat pur,
si és que hi ha estat pur...
El repòs de la mirada
no és mai obscur.
Sóc un invent
al taller de la vida.
No us acosteu massa
puc
explotar. . .
onatge
Aquest mirar cap en dins, és un esclat de la vida a què et referfeixes sovint.
ResponElimina...creix i viu dintre meu,
al recer de la meva ombra...
Em fa pensar.
onatge, ets un invent de la vida, que a vegades reconec... i no em fa pas por d'acostar-me. Explotes, de tant en tant, en explosions de mots i sentiments que no fan mal. Arriben endins, això sí!
ResponEliminaBon dia i una abraçada!
Ningú t´ensenya quin prestatge del taller de la vida és l´idoni per a tenir bona vista, ni el camí que has de prendre per a no equivocar-te. Normalment et donen els mapes canviats o et diuen per on havies d´haver passat quan ja vas de tornada. Aprenem de la vida a rodolons i a patacades, però tot i així és el més bell que algú t´hagi pogut regalar.
ResponEliminaBon dia, Onatge.
Abans que no explotis desactiva't....la vida s'aprèn caminant i 'equivocació és un camí que simplement hem de descaminar
ResponEliminaPotser si explotem de tant en tant això ens relaxa, i continuem la caminada amb forces renovades i, fins i tot, amb somriures.
ResponEliminaDe vegades explotar i actuar amb certa irracionalitat, seguint un primer impuls, pot portar a la millor de les direccions. D'altres però, a grans equivocacions. És un risc.
ResponEliminaPilar si no mirés cap endins, quasi que no plodria dir ni explicar res...
ResponEliminaCarme celebro que de vegades em reconeixis...
País Secret, tens raó, un dels grans tresors de la vida, és que no té manual d'instruccions...
Elvira FR ja estic desactivat...
noves flors és veritat de tant en tant s'ha de respirar enfora...
Albert B. i R., com tu dius és un risc. Normalment em bellugo entre el seny i la rauxa, i el millor de tot ho visc en el desequilibri...
Des del far molt bona nit a tota la família que heu vingut.
onatge