dissabte, 18 de setembre del 2010

El caliu per la nuesa...


Avui reposes

i vius en

el teu silenci.


Destil·les il·lusions

en l’almívar de

la teva soledat...


Mires l’horitzó

i el cor et

batega en la

llunyania.


Avui tens

una barca

sense rems

i tot un mar

per anar endavant.


Pensa que la rosa

és bonica perquè

té espines.


Pensa que ets

flama del gran foc,

del foc de la vida.


Tens la força

de l’ara i aquí.


La rosada

dóna vida

als teus sembrats

interiors.


Ets sensible al

temps de lluna.


Avui et sents

acompanyada

però estàs sola

per retrobar el

teu camí i

la drecera.


La felicitat

està dintre teu.

Avui en la flama

de cada espelma

hi veuràs una

il·lusió encesa.


Al viatge

de la vida

de vegades

hem de donar

un cop de timó,

malgrat que

ens sembli

que naufraguem

en la tempesta...


Avui et sents

al bressol

de la fragilitat,

i és que la vida

és fràgil, per

això és el gran

tresor que no

té preu...


Estimar no

té sinònim.

Ningú no

pot plorar per tu,

però tu sí

que pots compartir

vida, felicitat

i que la llàgrima

sigui el somriure

de viure, i la carícia

el caliu per la nuesa...


onatge

10 comentaris:

  1. Encoratjadores paraules. De les que fan caminar :)

    Salut!

    ResponElimina
  2. Emmudeixo davant el poema; ell sol ja ho diu tot.
    Felicitats, onatge, és dels que passarà a la meva col·lecció de versos.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. Xica camina però no et cansis i encara menys que et facin cansar...

    Des del far, bona tarda.
    onatge

    ResponElimina
  4. Galionar gràcies per acompanyar, però ja saps que les paraules de vegades s'abracen soles, i en aquest cas va ser així, jo només les vaig embastar...

    Des del far, bona tarda.
    onatge

    ResponElimina
  5. Bufa! ara que em sentia defallir m'ha anat de conya llegir-te , gràcies onatge des del far m'arriba la llum

    ResponElimina
  6. M'agrada la força que tenen les teves paraules i els teus versos.
    Salut,

    ResponElimina
  7. Elvira celebro que el far t'hagi dut bona brisa...

    Des del far bon capvespre.
    onatge

    ResponElimina
  8. Joan gràcies, ja saps que les paraules sempre són deixades, jo només les embasto amb fil de sentiments.

    Des del far a cau d'orella.
    onatge

    ResponElimina
  9. Sort en tenim d'aquest far ple de paraules i somnis...

    ResponElimina
  10. Cèlia gràcies de part del far...

    Des de la nit, bona lluna.
    onatge

    ResponElimina