Com un fruit infinit...

El poema d’avui i per fer honor a la veritat, va néixer fruit del poema de l’amiga Galionar, que suposo que a ella no li molestarà que acompanyi una vegada més al que vaig escriure jo. La fotografia també és la que va posar-hi ella. Gràcies Montserrat.

Quan l’onatge i l’arena es retroben a la platja,

s’entrellacen en la línia divisòria;

quan dos vells amics es retroben durant el seu viatge,

de vegades, en sorgeix un poema a dues veus.

EL TEU NOM A DINS LA NIT

Com una suavíssima carícia, l’aire tebi de la nit

recorre el cel amb el teu nom a dintre –jo l’hi havia dit-,

i embolcalla cada estel i el fa més nítid.

Embriac de passió, incapaç d’abraçar tanta bellesa

el firmament tremola, i s’esquinça del plaer de posseir-te.

I jo, confosa en la foscor i a prop dels arbres,

envejo ferventment la seva sort

tot murmurant també el teu nom, com un prec a l’infinit...

Montse Marcer, juny 2009

Dins la nit una suau carícia

l’aire tebi enlaira el poema

fins al cel amb llavis de nit.

Embolcallo cada estel

mentre vaig fent camí.

Amb la meva feblesa d’home

però amb la força de

l’abraçada profunda

esdevinc fèrtil fins a l’infinit.

De vegades la miopia personal

no ens deixa veure

la sort que ja tenim,

la que ens estima, la

que respirem, la que compartim.

A prop dels arbres sempre

tenim la força de les

seves arrels. I entre els arbres

el teu nom a cada branca

com un fruit infinit.

onatge