S’esmuny la tarda
sota un cel que ja
no sé de quin color és...
Els àngels
porten pírcings
i tatuatges...
El dimoni
està connectat
a Internet.
La creu té
claus sexuals.
El cel és un
xat d’àngels.
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Tant de bo que els àngels sàpiguen trobar amb qui parlar i que no ho hagin de fer amb el dimoni. Hi ha tants inferns darrere la pantalla...
ResponEliminaEns manquen els ulls de l'altre per veure....dimoniet....i gaudir de l'angel...El xat es un gran aparador.....però quant entres a la botiga.....
ResponEliminaVols dir que les noves tecnologies han arribat al cel (i a l'infern)també? :)
ResponEliminaOstres, tot avança molt depressa, no? Renovar-se o morir, diuen... Bon poema, mestre!
ResponEliminaSalut!
Pilar jo m'ho miro a Encesa de llum i es descobreixen sempre... De tota manera he de confesar que aquest intent de poema no està inspirat pas en un xat real, és una metàfora, que de vegades es pot fer realitat...
ResponEliminaDes del far sense xat.
onatge
Elvira fa molts anys que no entro en un xat però és com tu dius...
ResponEliminaDes del far en directe.
onatge
noves flros ja saps que els camins informàtics són inexpugnables...
ResponEliminaDes del far al natural.
onatge
Joan val me´s renovar-se... Això de mestre..., m'has mirar enrere...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Tant de bo pogués connectar-me amb el meu pare :)
ResponEliminaEn els xats potser hi ha més dimoniets que no pas àngels... però jo no xatejo mai, o sigui que només ho sé pel que m'expliquen.
ResponElimina