S’estripa la nit
i neix l’ocell
del buit
i canta sense cançó,
la brisa de l’enyor
ho va besant tot...
A poc a poc
va dansant
la flama com
un camí dins
la nit.
Per entre núvols
de foc sempre hi ha
una sortida digna.
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que trist és l'enyor de vegades, i com ens atrapa la sensació de buidor. Tot i això sempre cercarem una sortida digna.
ResponEliminaCercarem na sortida que sigui almenys digna tot i estripant la nit amb les dents, amb els dits i agafant-nos fermament a la vida!
ResponEliminaSempre hi ha una sortida digna, segurament és cert; malgrat tot, de vegades costa trobar-la... Preciós i nostàlgic poema, onatge.
ResponElimina“Per entre núvols
ResponEliminade foc sempre hi ha
una sortida digna...”
...encara que, de vegades, la sortida
pugui ser entre restes de cendra fumejant.
Onatge, en el teu poema anterior, em comentes que el dibuix de la lluna és de la Carme Rossanas. Ho vaig donar per suposat doncs, dins el dibuix, hi ha la seva signatura i, també, sóc una admiradora del seu blog i dels seus dibuixos. Potser ho vaig posar de manera que donava a l’equívoc però, en tot cas, està clar.
Des de Sinera, com sempre, una abraçada.
Els esvorancs de llum entre els núvols ens parlen d'una sortida digna.
ResponEliminaLa vela llatina que creua l'horitzó també ens recorda que hem de seguir buscant una digna sortida.
Un preciós poema, apreciat Onatge.
Gràcies per encendre un far enmig de la boira espessa.
Una abraçada des de l' Escala.
ANNA benvinguda. El poema, mira, de vegades surt així, però és veritat, sempre intenten trobar una sortida digna, de vegades també una entrada digna... L'important no és encendre el far, és que hi hagi algú que el vegi i se'l faci seu en el mar de la vida...
ResponEliminaDes del far, bon dia.
onatge