Que ningú no destrueixi
la joia del teu silenci.
M’agrada compartir
però també m’agrada
estar amb mi.
El silenci té paraula
només cal entendre
el seu vocabulari.
entendre i ser-hi sensible.
Del diàleg dels teus ulls
n’escric el poema.
De la mirada en tinc somni.
El vent és l’aixada de tardor.
La nit és un poema d’estrelles.
Quan em miro no em veig
al mirall, no hi ha mil camins
m’hi veig jo, i encara
em puc mirar a la cara.
He enderrocat pensaments
que s’havien fet de ciment
a la meva ment.
Tot el que es construeix
a prova de foc i enderroc
ens acaba empresonant.
Llavors la ment ens domina
i no manem a la nostra ment.
La ment es fa amiga de l’ego
ara sí que esdevenim
lligats de peus i mans.
onatge
Tenir la saviesa de saber compartir ... estones en silenci.
ResponEliminaLa varietat de sons que te la vida... i la manca de so...també n’és un....
Bonic aquest escrit... llegint a poc a poc !!
I en silenci....
El silenci parla, crida, observa, escolta...Ens permet sentyir i sentir-nos, travessant el mirall.
ResponEliminaUn silenci encisador a l' ombra de qualsevol lluna a qualsevol nit on el temps és tan sols un rellotge de sorra que rellisca entre els dits fonent els moments...
ResponEliminaGràcies