Dues copes
mirant al cel.
Cristall bufat a boca.
Buides a punt
de rebre per
brindar a dos...
Un nature
nascut de la terra.
Nit, taula
davant del mar,
la lluna s’asseu
a taula, ja
som trio...
Mar onatge sal
i llavis humits,
tendresa desperta
al cos del desig.
Els sentits
en llibertat
de viure i expressar.
Les mans s’acaronen
amb la humitat
de la nit.
Les roques reben
la fecundació de
vida de les
onades...
onatge
Avui per duplicat! :)
ResponEliminaÉs com un regalet això de trobar el meu dibuix aquí. Gràcies!
Aquestes nits són les que paguen la pena, amb lluna o sense ella :)
ResponEliminaB7s!
Vull quedar-me amb "cristall bufat a boca" en homenatge a mon pare que fou "bufaor de vidre" tota la seva llarga vida laboral. Des de menut que he vist els vidiers bufar el vidre amb una canya llarga de ferro, alçar-lo ben alt i fer que l'atifell que fóra que fabricaven anara prenent volum. Després marbrejaven i el col·locaven al motle.
ResponEliminaSalut i Terra
Un poema de pleniluni, sens dubte.
ResponEliminaJa veig que us prova la lluna plena, tant a tu amb el poema com a la Carme amb la seva il·lustració. M'agraden ambdues coses, així que felicitats a tots dos.
ResponEliminaUna abraçada.
Carme, el duplicat és maternitat de la informàtica...
ResponEliminaAquest dibuix teu, m'ha agradat sempre... Gràcies a tu.
Des del far amb pluja i tempesta.
onatge
Xica en aquestes nits, "nosaltres" som la lluna...
ResponEliminaDes del far amb tempesta.
onatge
Francesc, el teu pare devia ser un bon artesà, llàstima que aquest oficis han anat desapareixent... Molta gent diu "fet a mà", i no és així, és bufat a boca. A Olleria hi havia molts artesans del vidre, de fet a tot el país valencià ha estat i és terra de grans artistes. Ara sembla que tot sigui "bufat a la Xina...".
ResponEliminaDes del far amb tempesta.
onatge
noves flors, se'ns dubte de lluna...
ResponEliminaDes del far amb tempesta.
onatge
Galionar, ja saps que sóc llunàtic i tocat pel vent de mar... La Carme em sembla que és de lluna endins...
ResponEliminaDes del far amb tempesta.
onatge
Vaig llegint ... i gaudint... sempre es bonic escriure de la lluna !!!
ResponEliminaOi tant !!
“Quan les mans s’acaronen en la humitat de la nit...”
ResponElimina...només pot parlar la poesia sota la claror de la lluna.
Felicitats, pel poema i el dibuix.
Elvira, llegir quempre és un gaudi, i si és sota el sostre de la lluna...
ResponEliminaDes del far, bona nit.
onatge
Maria Consol, quan la lluna ens abraça, només pot parlar... Gràcies pel que dius del poema, però el dibuix és de la filla dona mare esposa àvia poetessa dibuixant pintora artista... Carme Rosanas!
ResponEliminaDes del far, bona nit.
onatge