Que una mà trobi una altra mà,
i que dos cors es fonguin
en un sol batec,
dues vides en el mateix horitzó.
que dos gemecs cantin
la mateixa cançó.
Junts en el mateix camí dona i home,
que cadascú camini al seu pas,
però junts en el mateix camí.
No podem canviar el nord de ningú.
El nord sempre hi és,
només el podem oferir i compartir.
Quan dos cors engendren i forgen
la seva besada,
comparteix-ne el seu nord.
Estimar, estimar i estimar.
La cançó deia: Amor és esborrar-me
a mi, per dibuixar-te a tu...
Jo dic que tots dos
hem de fer el dibuix.
On hi hagi ombra, donar-hi llum,
on hi hagi fred, encendre-hi caliu,
i si la lluna té bruixa,
treure-li l’escombra,
que no pugui volar...
Que tothom trobi companyia
per a forjar amb tremp
una vida a dos...
onatge
M'agrada el missatge del poema; ja n'hi ha prou del credo que van ensenyar-nos sobre esborrar-se per dibuixar l'altre, d'anul·lar-se per fer créixer l'altre, etc. etc., i gairebé sempre en detriment de la condició femenina. És força més just, bell, esperançador, lògic i raonable que, en una parella, tots dos facin el dibuix alhora.
ResponEliminaUna abraçada.
Bé, galionar ja m'ha escrit el meu comentari, segur molt més ben explicat que si l'hagués fet jo mateixa.
ResponEliminaI no només hem de fer el dibuix alhora, sinó que tos dos hem de "donar-hi llum" quan calgui a l'un o a l'altre, que tots dos "hem d'encendre caliu", depenent dels moments.
Un poema molt engrescador, onatge.
Galionar i Carme, l'educació del passat, ara quan m’ho miro en perspectiva, en general estava ple de masclisme i patriarcat... No fa gaires dies vaig llegir al diari que al Japó presenten a les esposes amb una paraula –que ara no recordo- que vol dir “dona estúpida”, m’ho vaig llegir tres vegades pensant que no ho havia entès bé... I no cal anar gaire enrere, que aquí la dona no podia fer res que no fos amb el permís del pare o del marit... Patètic. I tot i que hem avançat molt, encara hi ha molt masclisme, i de vegades ni tan sols dissimulat. Ningú és més que ningú, malgrat que algunes religions encara prediquin i ens vulguin fer creure el contrari... En fi, ja me fet prou pesat, però és tal com penso...
ResponEliminaDes del mar una abraçada.
onatge