En els ulls buits,
hi cerco la mirada,
segur que hi ha una porta per entrar-hi.
En els ulls ressecs a les llàgrimes
hi cerco la tendresa guardada o negada.
A les mans buides i fredes,
els dono caliu i companyia.
Cors buits i estripats pel dolor,
hi sembro vida amb la llavor de l’amor.
Persones que s’acaben creient
que no tenen vida.
Cal alliberar l’esclavatge
sense cadenes però esclavatge.
Cal descobrir els lladres de somriures.
No hi ha temps mort,
som nosaltres que pausem
vida i la deixem en temps mort.
Hi ha mirades que escriuen
el poema de viure, d’altres
són un clam d’esperança,
també hi ha els ulls
que els han robat les ninetes.
Obrim bé els ulls, i mireu
al vostre voltant i veureu el que ús dic,
no vulgueu estar a la banda dels voltors...
onatge
La metàfora conté moltes realitats. La dels ulls buits que has versificat, parla de moltes cegueres. Una d'elles és la del patiment. Una altra és la indiferència.
ResponEliminaObro els ulls i deixo que els omplin les teves lletres...Com diu una cançó, "deixem que parlin els poetes".
Una abraçada, Onatge.
Em sorpren moltissim tal com descrius el que viuen moltes persones actualment...Cercar, donar i sembrar...es gratificant fer-ho !!!
ResponEliminaCal saber mirar amb esperança, potser aquell que ens mira es veurà reflexat en el nostres ulls.
ResponEliminaUna abraçada.
Sovint en els ulls buits... cercant endins hi ha patiment....
ResponEliminaPilar la realitat també conté moltes metàfores... Pel que fa l'escrit em refereixo a les persones que es troben i se senten soles, a les que pateixen la tristesa de la solitud...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Elvira si ens hi fixem bé, n'hi ha molta de gent que pateix... I patir en el sentit ampli de la paraula.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
maijo tan de bo sigui com tu dius...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Carme jo també ho veig com tu dius... Hem creat i creem un món insolidari i egoista...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge