Hi ha poemes que
te’ls mires amb lupa
buscant una coma,
un punt, un verb
que conjugui en present amb tu.
Que cap poema
no et sigui la vida,
ni l’aigua per la set, ni la carícia
que et fa orfe d’estimar.
De vegades arriba un temps
que duu tanta vida que
no ens deixa ni respirar.
onatge
Benvingut aquest temps, doncs.
ResponEliminaBenvingut sigui amb les teves flors...
ResponEliminaDes del far...
onatge
No sé...Tinc la sensació que hi ha un missatge que no puc desxifrar. Tal vegada busco més comes i punts del compte.
ResponEliminaPilar intento dir que cap poema no sigui la vida per ningú, ni la carícia que fa orfe d'estimar. De vegades hi ha qui s'abraça a un poema i no viu per res més...
ResponEliminaNo estic segur de si ha quedat una mica més clar o si ho he complicat més...
Una abraçada des del far.
onatge
No sé si això és abraçar-se a un poema, però de vegades en descobrim algun que és com un espill de la nostra pròpia vida. I llavors sabem que no estem sols, que algú més també ha sentit els nostres sentiments, i això ens reconforta.
ResponEliminaUna abraçada.
Galionar és com tu dius, quan un poema ens agrada és perquè hi descobrim un somriure com el nostre, una tristesa, un silenci, una flama d'amor com el nostre, llavors el poema passa a formar part de nosaltres...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
I que vinguin aquests temps, que en vinguin molts!
ResponEliminazel que vinguin temps que tinguem la riquesa d'estimar en el temps...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
En aquest temps que duu tanta vida que no ens deixa ni respirar, segurament escriurem poc. No sé si podria ser cert, espero que no, que si escrivim molt és que no vivim tanta vida... o potser escrivim per sentir-la una mica més fort... la que tenim...
ResponEliminaBona nit, onatge!
Els poemes han de ser com les facetes d'un diamant, cadascuna reflectint els diversos aspectes de la vida.
ResponEliminaHi ha poemes que amb el temps, quan els tornes a rellegir, te’ls mires amb la perspectiva de la llunyania i, de sobte, t’adones que no són tan llunyans com creies ni tan distants en el pensament. Doncs, el cor sempre batega amb versos escrits des de la profunditat dels sentiments.
ResponEliminaDes de Sinera, amb versos d’amistat.
Carme potser sí que és com tu dius, quan escrivim és quan ja hem viscut molt, o enyorem viure...
ResponEliminaBona migiada.
onatge
Sílvia m'agrada la definició que fas de com ha de ser un poema, jo només afegeixo que ha de tenir una mica de metàfora, no pot ser que ho expliqui tot... Ha de quedar la interpretació de qui llegeix...
ResponEliminaBona migdiada.
onatge
Maria Consol a mi també em passa que quan llegeixo un poema que ja té anys, de vegades encara sento el batec que em va impulsar a escriure'l...
ResponEliminaBona migdiada.
onatge