La gitana em vol
llegir les mans
però a les mans
només hi tinc
testaments de carícies,
pronòstic de futur i
el tacte de l'ara...
La pell resseca dels freds,
la humitat de la pluja
i la vida de la rosada.
La gitana no sap del
meu gel ni del meu caliu.
Es mira i es remira
la meva mà
però què sabrà
ella del meu poema,
què sabrà ella del
meu respirar d'humà.
Em vol parlar de futur
però el futur és fum,
i el foc té les flames
ara i aquí...
onatge
El futur és fum...
ResponEliminaM'agrada aquesta frase i també la que segueix i acaba el poema. Les flames del present, de l'ara i aquí que és el que importa.
Bona nit, onatge i una abraçada.
M'ha agradat molt el poema!
ResponElimina... què sabrà ella del meu poema??
Genial!
Carme, penso que demà, sempre és un temps massa tard, per això dic que "el futur és fum".
ResponEliminaDes del mar, bona nit.
onatge
Filadora gràcies per ser-hi. Amb genial, amb fs sortir els colors... Només embasto paraules amb fil de sentiments...
ResponEliminaDes del mar, bona nit.
onatge
El futur no el pot predir ningú perquè depèn de els decisions que prenem nosaltres en cada moment. Nosaltres i els circumstàncies que ens envolten són les que dibuixen el nostre futur.
ResponEliminaAlbert B. i R., completament d'acord amb el que dius. La bola de vidre no la té ningú...
ResponEliminaDes del mar, bona nit.
onatge
Tots pensen saber el futur dels demés...
ResponEliminaJa m'agradaria que em pogueren llegir el futur
Es poden llegir les mans, sense haver de predir res. Aquestes tenen escrites moltes coses i diuen molt de nosaltres...Res del futur, però. No pot estar escrit el que no s'ha viscut.
ResponElimina