Ni l'animal més animal...

La crueltat

dels homes,

ni l’animal més animal.

En nom de Déu o del que sigui,

fem qualsevol guerra.

Matem i matem i tornem

a matar i sinó assassinem.

Matem els infants i la

riquesa de la seva infància.

De fet ja naixem causant dolor...

Assassinem i torturem

en nom de qualsevol banalitat.

Interiorment i col·lectivament

no hem purificat res.

Deu ser cert que

encara no som humans.

Som malvats fins al moll de l’os.

Sembla com si només

tingués valor la riquesa material.

Un enriquiment personal

que ho podreix tot.

Fabriquem armes i organitzem

cimeres per demanar pau...

Els governants haurien d’estar

afligits o passar un psicotècnic.

Sembrem un poble amb bombes i després

els enviem un avió amb ajuda humanitària.

Els que van a rebre la sagrada hòstia

i després reparteixen hòsties a tort i a dret.

Contaminem els rius i

després els anem a depurar...

Vivim en un món que només

està assedegat de sang.

Només engendrem i parim

violència i més violència.

El governant massacra

amb la pluja d’una guerra

a tot un poble, després va

a visitar els ferits i mutilats a l’hospital.

Ja ho va dir en Tagore:

l’home és bo, però

els homes són dolents.

Osho va dir: que mentre hi hagi

religions hi haurà guerres.

Vistos els resultats, malauradament tots dos

han –i tenen- tingut raó.

I el més greu de tot,

és que ho veiem i no fem res,

només continuem votant..., i alguns encara els

tenen simpatia i admiració, quan no haurien

d’aixecar els ulls de terra, morts de vergonya,

però no saben

què és...

onatge