Parir, engendrar, i...

Per a totes les Mares!
Engendrar, parir, i...
Engendrar, parir, ajudar
a créixer, ensenyar a estimar
(no imposar), què és ser Mare?
Potser l’interrogant no té resposta...
En un món d’homes és difícil
ser Mare; hi ha masclisme i
patriarcat que ho empudeguen
tot, per sort hi ha un instint
que empeny a anar endavant!

Una àvia sàvia, fa molt temps
em va dir: Un fill/a és una
malaltia que dura nou mesos,
però la convalescència
dura tota la Vida...

Engendrar, parir, no és ser Mare,
també cal la voluntat, l’esperit
de ser-ho... Tot el que se li
atorga un dia, vol dir que no
va bé, és com un formulisme.

Ser Mare molt sovint no és
gens fàcil, no s’ha de confondre
amb parir, i ser com una cangur...
El tresor d’engendrar, el dolor
de parir, i després sembla que
hi hagi un càstig socio-laboral
per haver parit. Difícil el paper
real de la Dona. Dóna Vida,
ha de ser bona Mare, bona esposa,
bona treballadora, i a més
ho ha de fer bé!
Estimar, educar amb la
disciplina justa... (?).
Per sort no hi ha manual
d’instruccions, tot és la
intuïció, el sentit comú,
que de vegades s‘aparella
malament amb la realitat.

Sovint el sacrifici de la
Dona-Mare, dura tota la vida!,
i poques vegades està reconegut.
Més que feminisme, hem
d’EDUCAR PERSONES
en IGUALTAT, ningú no
és més que ningú.

onatge

Des de l'ÀNIMA...

Princesa, Príncep i Drac,

això sí que és un trio...

La rosa amb pètals i

espines oberta a la Vida!

L’abril bressola llibres.

Estimar sempre,

(sempre que es pugui),

fer-ho i dir-ho de cor.

Donar gràcies de viure,

de compartir, del caliu

del Sol, de la força

profunda de la Lluna.

Sant Jordi i el Drac

ens conviden a viure,

estimar i recitar

el poema que anem

escrivint des de l’ànima.

Abril és un esclat

de llum i sentiments,

d’alegria i felicitat.

Cap decret ni cap llei

podrà enterrar la Nostra

Diada, la portem a

l’ADN, a l’ànima, al Cor!

Sempre hi ha una

rosa que abraça la

solitud, conversa amb

el silenci, és la moixaina

compartida amb la

persona estimada.

Roses i espines com

el tango de la Vida!

Si estimes no diguis:

Jo també. Estima!

Som les roses que recordem,

les que hem regalat,

la tendresa que les abraça.

Somriu amb l’ànima

tot el teu ésser és Vida

i màgia, concert de

sentiments, la coral

que canta a l’Amor.

El Sol de sant Jordi

dibuixa ombres, però

són ombres de Llum,

de plenitud, de compartir

l’abraçada que ens

neix des del cor.

La rosa d’avui té

pètals de passió.

Les espines també

tenen il·lusió.

Si no estimes, no vius.

Estimar és la gran

riquesa de donar i compartir,

el gran tresor de Viure.

No podem ni volem

renegar de la

saba de les arrels...,

de la tradició volguda.

Que tinguem sempre una Rosa

amb pètals de tendresa

i un llibre com a pa d’amistat

i aliment per a la ment,

que l’Amor ens faci donar de COR.

Diada St. Jordi

Abril 2016

onatge

Nascuda DONA (i per sempre...)

Quan cal un dia

per reivindicar haver

nascut Dona,

vol dir que alguna

cosa hem fet i seguim

fent malament.

La Vida no és

(o no hauria de ser)

segons si has nascut

amb ovaris o testicles...

Després de segles

encara cal reivindicar

viure en llibertat

i igualtat, per haver

nascut Dona.

Cal molta educació

i segar el masclisme

salvatge que mata

assassina i empresona

i enterra en vida.

Cal educar persones

més que nenes i nens,

i no deixar que cap

religió o creença sigui

el botxí executor...

NO demanar permís

per haver nascut Dona.

NO a només considerar

a la Dona un cos.

Cal sembrar educació.

La Dona és un TOT,

amb cor i ànima,

i té la llibertat de

viure com a ella

li plagui i no com

dictamini el masclisme

d’un home o d’una societat

ni el masclisme i poc

sentit comú de qualsevol

religió, néixer nena no

ha de significar esclavitud

ni submissió ni mutilació...

Hem avançat molt,

però encara hi ha

un almívar latent de masclisme.

Conviure i deixar viure.

Un dia per reivindicar

tota una Vida?

Violar físicament.

Assassinar psíquicament.

Empresonar mentalment.

Agredir de tota manera.

Cal molta EDUCACIÓ.

Nenes segrestades,

Nenes torturades,

Nenes violades,

Nenes esclaves sexuals,

Nenes presoneres-soldat,

Nenes assassinades,

cal que segueixi...?

No a un dia per reivindicar

una Vida una condició,

per haver nascut Dona.

Naixem persones amb un

sexe o un altre, amb cor i ànima,

som febles, fràgils, forts

sense duresa,  però res

no és excusa per seguir

perpetuant  la MALDAT

en contra de la Dona,

tampoc en contra de ningú.

onatge