Parir, engendrar, i...

Per a totes les Mares!
Engendrar, parir, i...
Engendrar, parir, ajudar
a créixer, ensenyar a estimar
(no imposar), què és ser Mare?
Potser l’interrogant no té resposta...
En un món d’homes és difícil
ser Mare; hi ha masclisme i
patriarcat que ho empudeguen
tot, per sort hi ha un instint
que empeny a anar endavant!

Una àvia sàvia, fa molt temps
em va dir: Un fill/a és una
malaltia que dura nou mesos,
però la convalescència
dura tota la Vida...

Engendrar, parir, no és ser Mare,
també cal la voluntat, l’esperit
de ser-ho... Tot el que se li
atorga un dia, vol dir que no
va bé, és com un formulisme.

Ser Mare molt sovint no és
gens fàcil, no s’ha de confondre
amb parir, i ser com una cangur...
El tresor d’engendrar, el dolor
de parir, i després sembla que
hi hagi un càstig socio-laboral
per haver parit. Difícil el paper
real de la Dona. Dóna Vida,
ha de ser bona Mare, bona esposa,
bona treballadora, i a més
ho ha de fer bé!
Estimar, educar amb la
disciplina justa... (?).
Per sort no hi ha manual
d’instruccions, tot és la
intuïció, el sentit comú,
que de vegades s‘aparella
malament amb la realitat.

Sovint el sacrifici de la
Dona-Mare, dura tota la vida!,
i poques vegades està reconegut.
Més que feminisme, hem
d’EDUCAR PERSONES
en IGUALTAT, ningú no
és més que ningú.

onatge