No hi ha nits llargues o curtes,
hi ha
la nit; que és un pa,
un vi
pels llavis, una cançó
de
bressol per la ferida, la dansa
per l’esperit,
el llençol blanc
que
vesteix el cos fred i mort,
és un vers a dos, és un passeig
pel
jardí de les cicatrius...
La
nit vesteix un davantal
o una
cremallera, o només
un:
Hola, t’estimo!, i la passió
es fa
primavera..., la Lluna
fa el
quart creixent i brindem plaents.
És
caminar amb peus descalços,
sentir
la brisa a la pell, de dues
nueses
brodar un poema...
onatge
