divendres, 18 d’abril del 2014
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Als vianants anònims, d'ulls tristos, que van pel camí de la vida, els regalarem l'estel de l'esperança!
ResponEliminaPetonets, cap al far.
Encisadora imatge i paraules.Esperança esperançada bategant amb retrobada alegria convivint amb la tristor. Llum !
ResponElimina