I si el Drac
treu foc
perquè mai ningú
no l’hi ha regalat cap rosa?
Ell també té sentiments.
Una bona rosa té pètals i
espines...,
a cada pètal una tendresa,
les espines sempre hi són
i el gat no les vol.
La tradició ens arrela
a la terra que estimem.
La rosa és una cançó
al cor que estimem, un poema
als llavis de la persona.
El Drac ha retallat el foc.
Ara volen que la rosa
sigui inconstitucional...
La incultura fa el cervell
petit i segrega mala bava...
Ressorgiment,
Onada,
Sinceritat,
AMOR.
Al canelobre de la vida
hi ha la flama de
les teves roses.
La carícia és el quart
creixent.
Sempre hi ha un abril
tatuat a l’ànima.
Pètals que són una primavera
eterna al clima del cor.
Em costa parlar del sant,
la meva fe la tinc a la Rosa.
Un petó d’abril és per sempre,
(per sempre que es pugui).
Vermella, groga, blava,
però el veritable color
és el somriure de qui la rep...
La rosa quan s’estima
no necessita embolcall.
Cada silenci té el seu sant
Jordi,
cada solitud la seva rosa.
Tenim pell d’emocions,
i un concert de passions...
Al cos, recital d’abril.
Sempre hi ha roses
orfes de cor, i cors
sense rosa. A la nuesa
de viure necessitem l’abraçada,
algú que bressoli el nostre
silenci.
Tradició, amor, rosa,
l’espurneig del cor que dansa
als ulls.
Sempre hi ha un abril
que floreix als sembrats
profunds.
Florim de les nostres arrels,
de la saba de les roses i espines...
Sant Jordi, 2014
onatge
Bona diada, onatge!!
ResponEliminaGràcies per la preciosa rosa i pel poema...
Bona diada. La propera en llibertat!
ResponEliminaFita
Hola Xavier, que la Llibertat t'escolti...
Eliminaonatge
Hola Carme, gràcies per ser-hi!
ResponEliminaonatge