dimarts, 25 d’octubre del 2011

A la carn viva...









(un poema d’aquells de la llibretada, de les llibretes guardades en un calaix, i que un dia n’obres un, i surt un poema entre papers...)

No hi ha llàgrimes
clares o llàgrimes fosques,
hi ha un cor que plora,
o un cor que somriu,
o ambdues coses en temps diferents.
Hi ha llàgrimes que són flors
a la terra de l’ànima,
i també hi ha llàgrimes
que són espines a la carn viva...

onatge

7 comentaris:

  1. És cert, hi ha llàgrimes molt diferents.

    A vegades són maques, les llàgrimes. Clar que els somriures també!

    Bona nit, onatge!

    ResponElimina
  2. Sens dubte hi ha un cor que sent...Un poema preciós.

    Salutacions,

    ResponElimina
  3. Poder complementar aquestes dues llàgrimes és un bon equilibri.

    Bon poema.

    ResponElimina
  4. Millor que siguin de somriure, d'emoció,... però sí, la realitat és que hi ha llàgrimes molt diferents. Una poesia molt bonica.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  5. Curt, clar i concís , un poema rodó...
    Jo vull tenir un cor que somrigui i de tant en tant, plorar llàgrimes de flors.
    Flors sense llàgrimes ni espines cap el far,
    M. Roser

    ResponElimina
  6. En aquesta tarda de pluja exterior i pluja íntima, una abraçada amb caliu.

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina