dilluns, 24 d’octubre del 2011

De paraula suau...










Pluja de paraula suau.
Nits de lluna penetrant,
essència de sentiments.
Tot és tan breu, tot és tan llarg.
Sense tu, el temps és un rosari,
passen els dies com les espines d’un calvari...
Mots a la falda del sant.
De la cambra de l’ànima,
la porta ha quedat oberta,
ha fugit el colom...
D’un dia en podem fer tot un món,
i un món, de vegades no val un dia.
onatge

3 comentaris:

  1. Hi estic totalment d'acord. I ja saps que sóc crítica... A més, em sembla molt adequat per a aquesta estona: pluja de paraula suau en una tarda de pluja a través de la finestra.
    I ni cal dir-ho: encara més d'acord en què un sol dia pot donar sentit a tota una vida. Bé, tu ho dius diferent però ja m'entens.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. M'agrada molt "d'un dia en podem fer tot un món",
    és una expressió molt positiva, que ens anima a mirar les coses amb ulls de sentiments...
    Que la pluja sigui sempre de paraula suau, al teu far.
    M. Roserr

    ResponElimina