dimarts, 18 d’octubre del 2011

Bon vent...


















La gavina du
l’enyorança al bec,
i un mapa de
no arribar...
Junts un al
costat de l’altre
mirem el mar,
ella les barques
de peix, jo les onades
per veure si arriba
el teu poema,
però tot és mar...
L’enyor apaga el sol.
A la vela, mots
a l’espera de
bon vent...

onatge

2 comentaris:

  1. Bon vent i barca nova onatge! que l'enyor no apagui el Sol... millor esparar a que el vent sequi les llàgrimes!
    Salut i abraçada!

    ResponElimina
  2. La gavina i tu mirant el mar , cadascú amb interessos diferents, deu ser tot un espectacle...Tard o d'hora arribarà el poema,
    encara que amb el mapa de no arribar que porta la gavina...
    Petons que arribin al far, per a tu i per la gavina.
    M. Roser

    ResponElimina