dissabte, 19 de desembre del 2020
dijous, 23 d’abril del 2020
dilluns, 24 de desembre del 2018
De bona HÒSTIA...
DESEMBRE.
Últim
mes de l’any. Revetlla de religions. Garlandes festa i gatzara de Cap d’Any. Un
dia concret, tothom ha de combregar de bona hòstia...
Sembla
com si la llibertat personal i el sentit comú s’hagin de deixar en un calaix i
seguir la gran massa, que no es de rebosteria precisament...
La
gran taula de Nadal, mentre milers de persones moren ASSASSINADES per una
guerra prenyada per covards fanàtics.
El
nen Jesús a la cova, i els que moren ofegats al taüt d’aigües fredes del
mediterrani. Però som tan tradicionals que brindarem, menjarem (una mica més
encara), farem cagar el tió, i aquí no ha passat res.
Nadal
no es o no hauria de ser una disfressa... ni una màscara per l’ànima o el
cor... El 28 de desembre celebrarem el nostre sant. 25 de desembre en vermell
al calendari, què deu passar? Al carrer veig somriures d’hipocresia, dents de
maldat, sort que la societat és tan assenyada... Mira que té dies l’any, 365 si
no l’han retallat, però ha de ser en aquestes dates, que hi ha taules plenes de
gom a gom i tants cors buits..., i que
semblen un desert sense vida. A la humilitat l’hi han tancat la porta.
L’església es disfressa més que de costum. I tothom tan cofoi!
Sort
de les Persones amb bon cor i ànima... Res no es blanc o negre, tot té molts matisos,
cal sembrar la convivència per damunt de les creences, no oblidar el respecte
per la Vida i la Persona. Que Nadal desperti l’eco interior i que cada dia de
l’any tingui i sigui un motiu per Viure donar i compartir. La senzillesa és la
gran riquesa. No hem de tancar la porta de casa i ignorar el món... Que el cor
no esdevingui una durícia tosca...
Les
creences no ens han de fer ser insensibles. Cerca la Llum que hi ha dintre teu.
Dóna la mà oberta... No veneris a cap botxí. Hem nascut per VIURE!
Ah! sí, Bon Nadal!
onatge
divendres, 25 de maig del 2018
INSPIRACIÓ...
Inspirat en l'Obra de la Montserrat Gudiol. Maridatge de l'amiga M Antònia Mora.
onatge
dijous, 24 de maig del 2018
AMOR on ets...?
De vegades fred
i solitud
fan l’amor, i amb la
tristesa són un trio.
La mirada perd la llum,
i tot és un cel de tempesta.
L’amor és una flor de
pètals filosòfics, una mar
d’onatges, el concert de
blanques i negres,
llàgrimes i somriures,
estels que ens prenyen
de llum, el foc que
no fa cendres, és el calze
que ens empeny a
combregar i VIURE!
Fred i solitud
orgasme de realitat.
Amor on ets...?
onatge
dissabte, 5 de maig del 2018
Si ets Mare...
Parir, no es ser Mare. Ser-ho, és un bressol de sentiments, estimar sense
demanar res a canvi.
“Qui té Mare gran boca bada” Diu la
dita. Hi ha una manera de ser Mare per a cada Dona que vol ser-ho... Estimar és
acompanyar a caminar, no a dir quin camí s’ha de seguir.
L’amor de Mare és únic, no té
sinònim. Qui no estima a la Mare no sabrà estimar a ningú, d’Ella ens ve la
Vida i tot un temps de criança.
El sentiment de ser Mare no es pot
comprar. El millor regal és la moixaina al cor, l’abraçada en vida, plorar
davant del taüt o les cendres, no arribarà a l’ànima de la Mare.
Massa sovint hi ha qui oblida de qui
ha nascut. Les coses per “un dia”, no m’agraden, el tresor és la convivència de
cada dia, el cordó umbilical, que encara que es talli, queda la unió,
l’abraçada sense promeses ni condicions.
Si tens MARE, estima-la, si guardes el seu Record, estima’l!
onatge
dissabte, 21 d’abril del 2018
La meva rosa per TU...
Les roses grogues ens il·luminen el camí, les espines llauren la perversitat de qui ens posa roques al pas.
Les roses grogues són la flama del far de la
llibertat.
Sant Jordi fa temps que no esmola l’espasa, i
ens han anat creixent les MALES HERBES amb arrels de maldat.
Posem roses grogues als llavis dels que no
parlen, posem-ne també als ulls dels que no volen veure.
No sé si sant Jordi està a l’atur o escalfant
la butaca d’una ambaixada...
Una gran llum de roses grogues per il·luminar
la cara dels que no tenen vergonya. Grogues també perquè siguin el Sol que
desvetlli els cors, i la Lluna com una cançó que ens canti a l’ànima.
Què seria la Vida sense roses, tal vegada les
espines quan ens fereixen ens fan saber que estem vius, que hem de Viure!
La meva
Rosa per Tu...
Sant Jordi 2018
onatge
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
