dilluns, 3 de gener del 2011

Lliure!











Potser esclavitzo

mots i paraules

damunt del paper...

Sort que l’accent

les fa lliures.

Però qui sóc jo

per fer-les respirar

al tancat del

paper blanc...?

I sort que la metàfora

sempre és indòmita.

I el vers sempre

és lliure!

a


onatge

3 comentaris:

  1. he llegit aquest cap de setmana una frase de Voltaire que diu:

    "Les metàfores han de ser com un vidre que protegeix els objectes, però els deix a veure"

    I amés a més d'això són indòmites, deu ser per aquesta aparent contradicció d'amagar o protegir i deixar veure...

    Bona nit, onatge, una abraçada

    ResponElimina
  2. Un paper en blanc de vegades és pot convertir en el nostre millor amic per abocar-hi tots els nostres sentiments i si a més és fa en forma de vers i jugant amb les paraules, el resultat arriba a ser fantàstic i el nostre ànim una guspira de satisfacció pel que hem aconseguit!!!
    Un poema molt metalingüístic!!
    Gràcies per compartir-lo.

    ResponElimina
  3. lliures, en el paper en les cordes vocals, en el pensament...
    però titelles dels homínids que varen començar a fer sons, expressions i signes per comunicar-se...

    les paraules en silenci, a distància, sense més impuls que el del pensament, que són les que arriben des del fons de l'ànima, si hi ha connexió, és clar. Sintonia.

    salut

    ResponElimina